El càncer de vulva és poc freqüent i representa un 1% de tots els tumors malignes de la dona i el 8% dels càncers ginecològics, tot i que en les darreres dècades, s’ha experimentat un increment de casos, fonamentalment degut a que és un càncer que apareix en edat avançades i, al augmentar l’esperança de vida, la seva incidència ha augmentat.
També s’ha experimentat un increment de l’aparició d’aquest tumor en dones joves, però en aquest cas està relacionat amb el virus del Papiloma Humà (HPV). Contràriament, el càncer que afecta a dones més grans no està causat pel virus, sinó que està relacionat amb trastorns epitelials de tipus Liquen esclerosos o hiperplàsia de cèl·lules escamoses.
El símptoma més habitual és un nòdul o una ulceració generalment associat a prurit (picor) i, a vegades, dolor i sang.
El tractament ha canviat substancialment, deixant la cirurgia radical, amb una elevada taxa de mortalitat, pel estadis més avançats (Estadi II i major de 3 cm).
En aquest estadis inicials pot ser suficient amb escissions locals amplies, tot i que en funció de la localització de la lesió pot ser necessari practicar una hemivulvectomia (extirpació de la meitat de la vulva) amb extirpació de ganglis bilaterals.
En els estadis molt inicials es pot realitzar la tècnica del gangli sentinella que està en la fase de validació en estadis més avançats, però els estudis dels que disposem han demostrat que té un valor predictiu negatiu proper al 100%, el que la fa moolt vàlida per descartar metàstasi en altres ganglis de la mateixa engonal, si el gangli sentinella és negatiu. També està en estudi el significat de micrometàstasi en el gangli sentinella.
El càncer de vagina és un tumor estrany que representa l’1-2% del total dels càncers ginecològics. La etiologia del carcinoma de vagina és desconeguda tot i que s’ha pogut demostrar clarament la seva relació amb l’HPV en el cas del càncer escamós i el de la ingesta materna de Dietilestibestrol durant la gestació, en el adenocarcinoma de cèl·lules clares.
La irradiació prèvia és un factor de risc. Fina a un 14% de les pacients amb càncer de vagina tenien antecedents d’irradiació per altres motius.
S’ha relacionat també el càncer de vagina amb la utilització de pessaris, però no existeix cap evidència que l’afecte traumàtic del pessari sigui oncogènic.
La majoria dels càncers de vagina apareixen cap els 70 o 80 anys i els sí,mptomes més freqüents són dessagnar, el flux amb mala olor, l’aparició d’un nòdul i el mal, en estadis més avançats.
El tractament ha de ser individualitzat, tot i que generalment l’escollit és la radioteràpia (78% dels casos). Altres opcions són la cirurgia, la vaporització amb làser, la nansa diatèrmica i la pomada de 5-Fluoracilo, en estats molt inicials.
Clínica de Reproducció Assistida - Institut Marquès