Adoptar un embrió. Les reflexions de Cristina, mare d’un nen amb adopció d’embrions

Lucas va néixer el 13 de maig. ÉS MERAVELLÓS…No diré que és bonic perquè els nadons són tots lletjos-bonics. El que sé és que té uns gestos preciosos i que l’estimo moltíssim.

Dorm amagat sempre sota el meu pit. Hi va haver persones que em preguntaven si jo podria donar el pit, com si no fos un procés natural per no ser el meu òvul! Hi ha tanta ignorància…Doncs ell pren el pit compulsivament i després s’amaga sota per dormir …

Va ser curiós veure què anava sentint durant l’embaràs: sempre vaig sentir que la decisió d’aquesta “adopció” era genial: Som dos que ens hem adoptat, ell a mi i jo a ell. La reacció de la gent també és molt bona quan ho explico. No ho amago, crec que puc ajudar a moltes altres persones explicant amb naturalitat el que vaig fer.

Sé que hi ha gent que encara és reàcia a pensar que no podrà utilitzar els seus òvuls o espermatozous, però la majoria descobreixendesprés que és una ximpleria. Respecto absolutament i comprenc els qui així pensen, però seria bo que al final del camí sàpiguen que existeix aquesta opció i que és tan generosa com les adopcions de nens grans.

(Barcelona, març 2011)