Mentre estava llegint plàcidament a casa fa uns minuts, he sentit una mena de mini-nus a la gola i m’he posat a investigar d’on podria venir… El llibre no és, el que estic llegint ara mateix no provoca aquest tipus de sensacions; el meu entorn no és, per sort avui està tot molt calmat… I reflexionant, reflexionant, he arribat a la conclusió que trobaré a faltar el procés de FIV… Com? Aquest procés espantós amb cara de pocs amics al qual gairebé qualsevol dona amb seny tindria por? Sí, aquest. Ho accepto amb sorpresa: per a mi no ha estat un “procés espantós”. Ha estat un procés exigent, fins i tot dur, però contradictori perquè també ha estat amable. Amable perquè m’he sentit acompanyada i especial, en un entorn propici i ple de somriures. Trobaré a faltar la calidesa de la sala d’espera de la Masia, amb els seus cafès i els seus minis saladets. Trobaré a faltar les infermeres i els infermers que, com la injecció em coincidia amb l’hora de l’ecografia de control, em punxaven a corre-cuita. Trobaré a faltar que, amb les no-moltes vegades que he anat a la Masia, gairebé tothom sabés el meu nom. I, sobretot, trobaré a faltar les abraçades de la meva doctora Marisa López-Teijón… La seva experiència i la seva veu profunda, que sona tan tranquil·litzadora.
Imagino que no ha de ser fàcil tractar diàriament amb dones amb les hormones en estat de bogeria transitòria i les possibilitats reproductores en estat d’emergència. I tot i que sempre pot sorgir algun imprevist, malentès o distracció, els dos us agraïm el tracte i la professionalitat. No m’importaria haver de tornar per aquests indrets encara que, per motius obvis, preferiria que no…
Una abraçada…, i que els índexs d’embaràs segueixin tan alts com fins ara. I que, de pas, nosaltres passem a engrossir la part de l’estadística dels positius…
Clínica de Reproducció Assistida - Institut Marquès