Gràcies als donants

No pot ser, no em pot estar passant això a mi… separada i sense fills, molt de temps vivint sola i tan jove. Menopausa precoç. No ho vaig pensar, no em va donar temps, una decisió precipitada, potser, però encertada. Em van donar òvuls, em van donar semen, o sigui que l’acceptació de tot això va ser molt dura, fins i tot la de l’embrió en el meu cos un mes després d’haver aconseguit la implantació. Un embaràs horrorós, un part d’urgències, un post part de nounats que gairebé no supera el meu petitó, però tot i així, després de tot això, i tot i que seré sincera, és el treball més dur de la teva vida. Sóc mare i el meu nen ja té vint mesos. No es pot explicar l’emoció de la transferència, no es pot explicar la incertesa de l’espera; no es poden descriure les emocions d’aquests moments, però sí que es pot dir que és el sentiment més important i que res ja no t’afecta, només vols donar amor a… el teu fill, perquè és el teu fill. Gràcies, Dr. Ángel López, espero algun dia poder presentar-te al meu “angelet”. Encara m’emociono recordant. Gràcies a tots i gràcies als donants.

(Valencia, agost 2013)