Gràcies, Marisa, per creuar-te en les nostres vides. Després d’11 anys de patiment intentant ser pares, ens van recomanar l’Institut Marquès, on em van aconsellar fer una donació d’òvuls. Després de fer el tractament van obtenir 5 embrions. En ser analitzats els cromosomes, van veure que no eren bons. Això m’ho van dir el dia que m’havien de fer la transferència; en aquest moment ens va caure el món damunt. Llavors, la doctora ens va mirar i ens va dir que, si volíem, tenia un embrió que podria ser per nosaltres en aquest mateix moment. Jo vaig mirar el meu marit i li vam dir que el nostre objectiu era ser pares i que ens era igual que fos de donant per les dues parts. En aquest mateix moment me’l van implantar; l’espera va ser una tortura, però per fi positiva. Aquell dia va ser el més feliç de les nostres vides. Ara estic de 5 mesos, i no us podeu imaginar com m’ha canviat la vida i encara no està amb nosaltres. Amb això vull que vegeu la gran humanitat d’aquest equip, i que ella va ser el nostre àngel. Gràcies per tot el teu suport, Marisa.
Clínica de Reproducció Assistida - Institut Marquès