Quins estudis o proves diagnòstiques es realitzen quan una dona menor de 37 anys ha patit avortaments de repetició tot i tenir una bona reserva ovàrica? El Dr. Jordi Suñol, especialista en reproducció assistida d’Institut Marquès, ho explicarà aquest diumenge a la ciutat italiana de Florència

Quins estudis o proves diagnòstiques es realitzen quan una dona menor de 37 anys ha patit avortaments de repetició tot i tenir una bona reserva ovàrica?

El Dr. Jordi Suñol, especialista en reproducció assistida d’Institut Marquès, ho explicarà aquest diumenge a la ciutat italiana de Florència en una jornada organitzada per l’associació Strada per un Sogno, que dóna suport a persones amb problemes d’infertilitat.

Les proves clàssiques d’estudi en aquests casos s’orienten a descartar un origen hormonal, infecciós, anatòmic i immunològic, però amb freqüència (aproximadament el 50% dels casos) no s’arriba a un diagnòstic definitiu i la pacient pot patir de nou un avortament .

Això és especialment preocupant- apunta el Dr. Suñol- perquè “quan una pacient ha tingut dos avortaments o més i no s’ha diagnosticat i tractat el problema, les probabilitats que es repeteixi un altre avortament són elevades i es van incrementant de manera exponencial en posteriors cicles “

Així, l’habitual en aquests casos és repassar les proves diagnòstiques sobre receptivitat de l’endometri, estudiar el factor masculí (qualitat del semen), descartar factors autoimmunes que afecten la coagulació de la sang i analitzar possibles alteracions vasculars que també acaben interrompent l’evolució del embaràs.

En alguns casos es pot valorar l’aplicació i teràpies preventives amb Corticoides, Heparina o Aspirina.

Quan els avortaments de repetició es produeixen en dones majors de 37 anys, les proves se centren més en la qualitat ovàrica i en el diagnòstic genètic preimplantacional de l’embrió. En aquests casos, també cal valorar la possibilitat que la dona rebi òvul de donant.