La donació d’òvuls, un gest cada vegada més necessari (01/09/16)

Actualment a Catalunya ja s’estan realitzant més tractaments de fecundació in vitro amb òvuls de donants que amb òvuls propis de les pacients. És per tot això que la donació d’òvuls és un gest cada vegada més necessari, tot i que no tothom coneix exactament en què consisteix aquest procés

Actualment a Catalunya ja s’estan realitzant més tractaments de fecundació in vitro amb òvuls de donants que amb òvuls propis de les pacients. Això succeeix principalment perquè les dones posposen cada vegada més el moment de quedar-se embarassades. En centres de referència com Institut Marquès, la mitjana d’edat de les dones que són ateses en primeres visites és de 41 anys.

És per tot això que la donació d’òvuls és un gest cada vegada més necessari, tot i que no tothom coneix exactament en què consisteix aquest procés.

Per exemple, fa mal? En absolut. La donació d’òvuls no fa mal, només unes molèsties mínimes, semblants a les que es poden tenir durant una menstruació. El procés implica la necessitat d’un tractament hormonal a través d’injeccions que s’administra la pròpia donant a casa seva després de rebre les indicacions d’una especialista del centre mèdic. El tractament dura entre 10 i 15 diesi posteriorment es valora la resposta de la medicació.

El següent pas és la punció ovàrica. Aquesta intervenció es realitza al quiròfan amb sedació, però via vaginal i a través d’una aspiració, sense cap incisió. La punció dura uns 20 minuts. Posteriorment la donant ha de quedar-se unes hores de repòs al centre i durant la resta del dia a casa.

Abans de tot aquest procés, la donant es sotmet a una revisió ginecològica complerta i a una analítica amb serologia, proves genètiques i un test psicològic.

Donar compensa

La majoria de les donants afirmen realitzar aquest gest motivades, sobretot, per la possibilitat de poder ajudar a altres dones a ser mares. Per tant, és una acció cada vegada més solidària. Tot i això, la legislació espanyola permet compensar econòmicament a les donants per les incomoditats derivades del procés, que poden alterar el seu dia a dia de manera puntual. A Institut Marquès aquesta compensació és de 1.000 euros la primera vegada, 1.100 euros per un segon cicle i 1.200 pel tercer.

La llei estableix, això sí, que una donant no pot realitzar més donacions a partir del sisè naixement produït gràcies als seus òvuls.