Com afecta l’edat en la fertilitat de l’home?

Cada vegada és més freqüent que homes de més de 45 anys desitgin ser pares. No obstant això, amb l’edat la qualitat de l’esperma pot decréixer, provocant una disminució de la fertilitat natural

Grans personatges de la història com Chaplin, Picasso o Anthony Quinn van ser pares amb més de 60 anys. Per això hi ha la idea generalitzada que l’edat de l’home no afecta la seva capacitat reproductiva, o almenys no de la mateixa manera que en el cas de la dona, en la qual l’edat és un factor determinant.

Amb els grans canvis socials produïts en les últimes dècades, com el retard de la maternitat o les segones parelles en homes grans amb dones sense fills, cada vegada és més freqüent que homes de més de 45 anys desitgin ser pares. No obstant això, amb l’edat la qualitat de l’esperma pot decréixer, provocant una disminució de la fertilitat natural.

A més, el dany en el material genètic dels espermatozoides també s’incrementa amb l’edat i això pot ser causa de malalties en els fills. Estudis genètics en grans poblacions han demostrat que els fills nascuts de pares d’edat avançada presenten més anomalies (autisme, esquizofrènia i altres problemes) que els nascuts de pares joves. A tot això cal afegir la disminució de la qualitat del semen observada especialment en països industrialitzats.

Quins altres factors influeixen en la qualitat del semen?

Els anomenats disruptors endocrins, especialment els disruptors estrogènics, són alguns dels factors que intercedeixen en la capacitat reproductiva de l’home. Es tracta de substàncies químiques sintetitzades per l’home en les últimes dècades i d’ús habitual en la indústria, agricultura i en la llar i que en l’organisme humà actuen com a estrògens. En una dona embarassada, aquest augment del seu nivell d’estrògens pot fer que traspassi a l’embrió nivells massa alts d’aquesta hormona. Això pot afectar el desenvolupament dels testicles durant la fase embrionària i comportar en un futur, entre d’altres, problemes de fertilitat.

Institut Marquès ha realitzat diversos estudis sobre la qualitat de semen dels homes espanyols. En aquestes investigacions es va observar que la qualitat seminal era més baixa a les ciutats més industrialitzades. A Tarragona pitjor que a Barcelona, i a Barcelona pitjor que a La Corunya. Posteriorment, en un altre estudi amb mostres de tot l’Estat espanyol, es va veure que més de la meitat dels joves espanyols tenen una qualitat del semen inferior al que l’OMS considera normal.

Tal i com explica el Dr. Ferran García, cap d’Andrologia d’Institut Marquès, “no hem de pensar que la nostra espècie està en perill d’extinció per la disminució de la qualitat seminal dels homes. A més, actualment hi ha tècniques de reproducció com la microinjecció espermàtica intracitoplasmàtica o ICSI en què només es necessita un espermatozoide viable per poder fecundar l’òvul. Per tant, per ser pare biològic no són necessaris milions d’espermatozoides, almenys en reproducció assistida“.

El Dr. Ferran García afegeix que “això és vàlid especialment quan utilitzem òvuls de dones joves, ja que aquests tenen la capacitat de reparar algunes de les anomalies de l’espermatozoide (alteracions de l’ADN). En canvi els òvuls de dones de més de 38 anys han disminuït o perdut aquesta capacitat de reparació“.

Hi ha altres factors que poden afectar la fertilitat masculina, com alguns antecedents mèdics (determinades malformacions congènites que afecten els genitals, malalties de transmissió sexual, varicocele o mal desenvolupament en la pubertat, entre d’altres).

La calor intensa també pot afectar la qualitat del semen i la seva capacitat reproductiva, sempre que es produeixi de manera molt continuada. Diversos estudis han demostrat que algunes professions que comporten treballar a una temperatura elevada poden provocar una reducció d’espermatozoides. Però afortunadament l’organisme té el seu propi mecanisme d’autoregulació en cas d’estar exposat a un augment de temperatura produït en un curt termini de temps.

consulta el teu cas