Un embaràs normal dura entre 37-42 setmanes. Durant aquest període el fetus es considera completament madur, i el part pot succeir en qualsevol moment. La data més probable del part és al voltant de la setmana 40.
El part és un procés natural que té una certa durada des de l’inici de les primeres contraccions fins la sortida del bebè. És poc freqüent que no hi hagi temps d’arribar a la clínica o a l’hospital.
L’expulsió del tap mucós no és necessàriament una indicació que el part ha començat. Si li amoïna, però, no dubti en consultar-nos.
El part comença amb contraccions rítmiques o amb el trencament de la bossa d’aigües.
Fases del part
El període des de la primera contracció fins el naixement s’anomena dilatació. La seva durada és molt variable, però no és infreqüent que un primer part duri més de 12 hores. En una segona o tercera gestació el part acostuma a durar molt menys.
Les primeres contraccions són suaus, però esdevenen progressivament més regulars i intenses.
Durant la dilatació la persona responsable del control del part és la llevadora, que estarà sempre al seu costat i mantindrà informat el metge de la seva evolució.
En algunes circumstàncies el ginecòleg pot decidir induir el part. Això significa que no s’espera que el part s’iniciï espontàniament, sinó que es provoquen les contraccions mitjançant fàrmacs, l’oxitocina i les prostaglandines. Les indicacions per la inducció del part poden ser un embaràs prolongat, risc de part precipitat, etc.
El període expulsiu, o sortida del nen, és en general curt i s’inicia amb la dilatació cervical completa. En aquest moment la col·locaran en posició ginecològica (estirada, amb les cames aixecades i separades) i el metge li dirà que iniciï els espoderaments en el moment de la contracció uterina. Això provocarà la baixada del cap, que és el primer que surt, i posteriorment i sense dificultat la resta del cos del nen. Sovint en el primer part s’ha de fer un tall al perineu, al costat de la vagina, per ampliar el canal del part i evitar una esquinçada. Aquest tall és l’episiotomia, i pot produir dolor durant uns dies, però ha de pensar que aquesta intervenció mínima pot evitar parts massa llargs i els prolapses d’úter en un futur.
Quan el nen ha sortit s’inicia la fase de deslliurament. Quan s’ha pinçat i tallat el cordó umbilical es pot recollir la sang de cordó per a criopreservar-la, com ja hem comentat. Posteriorment amb l’arribada de noves contraccions es produeix l’expulsió de la placenta.
L’anestèsia epidural
Quan les contraccions esdevenen intenses i es té ja un cert grau de dilatació cervical, es pot aplicar l’anestèsia epidural sempre que la dona ho vulgui.
L’anestèsia epidural la porta a terme un anestesista. L’anestèsic local s’infiltra prop del canal medul·lar mitjançant la punció amb agulla fina a la zona lumbar. Poc després notarà que el dolor desapareix, però pot persistir la sensació de tacte. Es deixa col·locat un catèter prim per poder infiltrar més anestèsic si és necessari. L’efecte dura fins després del naixement del bebè.
Si té algun antecedent d’accident amb lesió a l’esquena, d’operacions o de desviacions de columna, abans del part haurà de fer una consulta al traumatòleg i a l’anestesista per valorar la possibilitat de realitzar una anestèsia epidural.
Quins instruments es poden utilitzar en el part?
En un primer part és freqüent que el ginecòleg hagi d’ajudar a sortir el cap del bebè mitjançant algun instrument obstètric per evitar un part prolongat i per escurçar el període expulsiu.
Els instruments que més s’utilitzen són:
L’espàtula de Thierry, que fa la funció d’un calçador.
La ventosa obstètrica, que actua mitjançant l’aplicació del buit per la tracció del cap.
El fòrceps, que permet girar i extreure el cap.
Tots aquests instruments, en mans de professionals i amb les indicacions de l’obstetrícia moderna, no són perjudicials pel nounat.
La cesària
Actualment la cesària és una intervenció freqüent. Té moltes indicacions, i aquestes han augmentat els últims anys. Les indicacions les dividim entre maternes i fetals.
La cesària pot ser programada, o es decideix recórrer-hi quan el part ja s’ha iniciat. La cesària pot ser necessària per causa del fetus, en el cas de presentacions anòmales com la de natges en un primer part, o transversa, la prematuritat extrema, la pèrdua del benestar fetal i fins i tot el patiment fetal intrapart.
També es pot indicar per causa materna, en malalties associades a la gestació com la preeclàmpsia greu, la falta de dilatació o el part estacionari.
La cesària es pot realitzar amb anestèsia peridural, mitjançant una incisió baixa i transversa a l’abdomen. La recuperació és més lenta que en el part vaginal, i en general les pacients han d’estar 4-5 dies a la clínica.
Clínica de Reproducció Assistida - Institut Marquès