Tractament de la disfunció erèctil

Té tractament la disfunció erèctil?

Sí. Amb independència de la causa que la provoqui, es pot tractar la majoria de casos. Actualment tenim a disposició diferents opcions de tractament que s’han d’adaptar a cada pacient.

Es pot curar la disfunció erèctil?

La curació depèn de la causa o causes que la provoquin. Si les causes són psicològiques, com l’estrès o la depressió, el tractament pot ajudar-lo a solucionar-la. Si les causes són neurològiques o malalties com la hipertensió o la diabetis, els fàrmacs poden tractar-la de manera eficaç.

Quins tractaments hi ha actualment?

Segons la causa de la Disfunció Erèctil el tractament recomanat será psicològic, mèdic o quirúrgic. En tots els casos són aplicables mesures higièniques que poden disminuir el risc de patir una Disfunció Erèctil: abandonar hàbits nocius com fumar o beure massa alcohol, establir dietes per corregir alteracions del metabolisme, o canviar alguna medicació que estigui prenent. En algunes malalties aquestes medicacions són imprescindibles, però en general poden ser substituïdes per d’altres amb menys efectes secundaris sobre l’erecció.

Quan cal tractament psicològic?

En tots els pacients afectats de Disfunció Erèctil s’hauria de tractar els factors psicològics, ja que en poden ser tant la causa com els responsables del seu manteniment, encara que el problema de base sigui orgànic. L’aproximació la pot fer un un metge psiquiatre o un metge d’una altra especialitat amb coneixement de les pautes terapèutiques de tipus psicològic.

En què consisteix el tractament psicològic?

Es fonamenta en modificar les actituds que contribueixen al manteniment de la Disfunció Erèctil. Mitjançant la reeducació dels comportaments sexuals del pacient i de la seva parella es prova de reduir el nivell d’ansietat. L’objectiu és que l’erecció i la penetració siguin un element més de la relació sexual, i no l’aspecte clau de l’èxit o del fracàs de la relació sexual. En molts casos l’ansietat davant la relació sexual està causada per un problema físic, que tractat eficaçment farà desaparèixer l’ansietat

En què consisteix el tractament hormonal?

Quan la causa de la Disfunció Erèctil és la disminució dels nivells de testosterona, l’administració d’aquesta hormona mitjançant una injecció o pegats fa que els nivells en sang adequats per un funcionament sexual correcte es restableixin.

Els meus nivells en sang de testosterona són normals, puc prendre testosterona?

No. Quan els nivells de testosterona no estan disminuïts el tractament amb suplements hormonals no només no beneficia sinó que podria ser nociu.

Quins altres fàrmacs hi ha actualment pel tractament de la disfunció erèctil?

El millor coneixement del mecanisme de l’erecció ha permès la investigació i el desenvolupament de fàrmacs efectius pel tractament de la Disfunció Erèctil. Actualment hi ha fàrmacs que es poden administrar via oral, intrauretral o intracavernosa.

Com funcionen els fàrmacs d’administració intracavernosa?

L’administració de fàrmacs via intracavernosa consisteix en injectar amb una agulla de calibre petit una determinada dosi del fàrmac a la base del penis. El fàrmac activa els processos normals que inicien i mantenen una erecció espontània. Un cop el metge ha determinat a la consulta la dosi adequada per cada pacient, es pot ensenyar al pacient la tècnica d’injecció per tal que aquest es pugui administrar el fàrmac a casa. El pacient s’injecta la dosi deu o quinze minuts abans de mantenir relacions sexuals, i la dosi s’ajusta per tal que l’erecció duri aproximadament una hora. La duració de l’erecció mai ha de superar les quatre hores, i si això passa el pacient ha d’anar urgentment al metge. Hi ha pacients que tenen dolor al penis durant l’erecció i existeix un risc baix que l’ús prolongat arribi a produir lesions cicatricials a l’interior del penis. La papaverina va ser el primer fàrmac que es va utilitzar pel tractament intracavernós i s’ha utilitzat també combinada amb fentolamina i alprostadil. L’alprostadil (Caverject®) és l’únic fàrmac comercialitzat al nostre país per administració intracavernosa, i és el més utilitzat arreu del món per la seva efectivitat i seguretat.

Què és la teràpia transuretral?

El sistema MUSE® (Medicated Urethral System for Erection) s’ha dissenyat per l’aplicació local d’alprostadil al penis a través de la uretra. S’ha d’insertar un cilindre petit de plàstic a la uretra (conducte urinari), a través del qual s’administrarà la medicació. Cal orinar abans de la introducció del cilindre, perquè l’orina fa de lubricant i facilita l’absorció del medicament. L’erecció triga entre deu i quinze minuts a produir-se, i el fàrmac és efectiu en el 43% dels pacients. La seva aplicació s’acompanya amb freqüència de coïssor a la uretra. També s’han observat petites hemorràgies al conducte urinari del 5% dels homes. Es recomana l’ús de preservatius quan la dona estigui embarassada o si hi ha possibilitats que es produeixi un embaràs. Aquest fàrmac no està comercialitzat a Espanya.

Hi ha algun tractament via oral?

Aquests darrers anys s’han creat diversos fàrmacs d’administració oral. El primer va ser el sildenafil (Viagra®), que pertany a un grup de fàrmacs anomenats inhibidors de la fosfodiesterasa tipus 5. Posteriorment i també dins del mateix grup ha aparegut el tadalafil (Cialis®) i el vardenafil (Levitra®). Aquests fàrmacs actuen a nivell perifèric afavorint l’acumulació d’una substància que relaxa les fibres musculars i les artèries que porten la sang al penis. El resultat és un augment de l’entrada de la sang, amb la qual cosa es millora i manté l’erecció. L’inici de l’efecte oscil·la, segons el fàrmac, entre els 20 i els 60 minuts. La durada de l’efecte pot ser, també segons el fàrmac, d’entre 4 i 24 hores. Aquests fàrmacs estan especialment contraindicats en pacients cardíacs que es tracten amb nitrits o nitrats. Un altre fàrmac és l’apomorfina (Uprima®), que s’administra via sublingual, 20 minuts abans de la relació sexual. L’apomorfina actua a nivell del sistema nerviós central. Un avantatge possible és que els pacients amb angina de pit estable que fan tractament amb nitrats la poden prendre.

Tots aquests fàrmacs poden presentar efectes secundaris i tenen contraindicacions, per tant els ha de prescriure un metge. Si vostè pot ser tractat amb fàrmacs orals, el seu especialista li prescriurà el millor tractament en el seu cas.

Quins altres tractaments hi ha?

Els aparells de succió o de buit són una altra alternativa de tractament. Consisteix en un cilindre de plàstic en el qual s’introdueix el penis, i es fixa al cos amb una substància lubricant per crear un espai hermètic. Després d’activar un mecanisme manual o elèctric, es genera el buit que produeix un efecte de succió al penis i fa que aquest s’ompli de sang. Un cop aconseguida la rigidesa es col·loca una anella constrictora elàstica a la base del penis que impedirà que la sang s’escapi, i després es retira el cilindre. És un mètode segur sempre i quan l’anella no es deixi més de 30 minuts en posició, i garanteix l’erecció fins que l’anella es treu. En els casos en els quals els altres tractaments no funcionen i no es contempla la cirurgia com a solució aquests dispositius poden ser una bona alternativa.

Quins tractaments quirúrgics hi ha per la disfunció erèctil?

La cirurgia pot ser efectiva en alguns casos, però ha de ser l’última opció de tractament, quan han fracassat els tractaments no invasius. Tenim cirurgia arterial, cirurgia venosa i l’implant de pròtesis de penis.

Quan està indicada la cirurgia arterial?

Es recomana el seu ús en pacients joves que han sofert un accident que ha afectat el subministrament normal de sang. L’objectiu de la cirurgia és augmentar el flux i la pressió de sang dins del penis. La tècnica consisteix en unir una artèria normal (generalment de l’ abdomen) a una artèria del penis i d’aquesta manera crear un ‘by-pass’ o una via alternativa per l’entrada de sang al penis, esquivant així l’obstrucció arterial.

Quan està indicada la cirurgia venosa?

Aquest tipus de cirurgia va ser molt popular, però actualment es considera poc efectiva, excepte en pacients molt seleccionats. Consisteix en lligar o extreure venes del penis de forma similar a la tècnica utilitzada en el tractament de les varius.

En què consisteix la pròtesi de penis?

El tractament quirúrgic més freqüent és l’implant de pròtesi. En aquesta intervenció s’introdueix dos cilindres de material sintètic als cossos cavernosos del penis que li proporcionaran rigidesa. Hi ha diversos tipus de pròtesi, però les que donen l’erecció més semblant a la fisiològica són les anomenades hidràuliques, que tenen un mecanisme per inflar-les i desinflar-les, i que proporcionen un estat de flaccidesa i d’erecció bastant natural. Tot i que els implants comporten un risc d’ infecció (especialment en pacients diabètics o en pacients amb poques defenses) les errades mecàniques són mínimes i les complicacions cada cop menys freqüents.