La disfunció erèctil

 

És el mateix disfunció erèctil que impotència?

Sí, és el mateix, però els professionals de la salut prefereixen el terme Disfunció Erèctil perquè defineix millor la naturalesa de l’alteració que el terme impotència que s’utilitzava anteriorment. Impotència es pot interpretar com debilitat, i té connotacions negatives per molta gent.

Què és la disfunció erèctil?

La Disfunció Erèctil és la incapacitat persistent d’assolir o mantenir una erecció suficient per una relació sexual satisfactòria. La Disfunció Erèctil no fa referència a la falta de desig sexual, ni a la falta de plaer o d’orgasme a la relació. Tampoc són sinònims de Disfunció Erèctil l’ejaculació massa ràpida o retardada, ni corbatures del penis quan està en erecció. Es tracta únicament d’un trastorn de la rigidesa del penis. Ni un excés d’activitat sexual ni de masturbació en temps passats té cap relació amb la Disfunció Erèctil, i tampoc s’associa a l’esterilitat.

La disfunció erèctil és una malaltia?

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix la Disfunció Erèctil como una malaltia de Classe III, el mateix grup que l’artritis reumatoide. Es considera igual de greu i discapacitant que la fractura de radi, la infertilitat, l’artritis reumatoide o l’angina de pit.

És una malaltia freqüent?

La majoria dels homes poden tenir aïlladament dificultats per aconseguir l’erecció, però al voltant d’un milió i mig d’homes a Espanya d’entre 25 i 70 anys tenen un trastorn permanent o crònic de l’erecció. És, per tant, una malaltia molt freqüent, que afecta més de 100 milions d’homes d’arreu del món i més d’un milió i mig a Espanya, tot i que s’estima que només el 10% dels homes afectats consulten alguna vegada el metge per aquest trastorn.

Per què és tan baix el percentatge de consultes?

Hi ha diverses raons, com creure que la Disfunció Erèctil és una conseqüència inevitable de l’edat, o que no hi ha tractament eficaç i còmode, junt amb la tendència a no acceptar-ho perquè sembla implicar una falta de masculinitat, i també la dificultat de tractar amb un metge temes íntims com la vida sexual.

La disfunció erèctil influeix sobre la qualitat de vida del pacient?

Sí. La Disfunció Erèctil té una repecussió negativa sobre la qualitat de vida de tots els homes que la pateixen. Un estudi ha demostrat que hi ha una correlació entre la prevalença d’aquesta malaltia i el deteriorament de diferents parcel·les de la vida personal i familiar. Els pacients amb Disfunció Erèctil perden autoestima, la malaltia els crea inseguretat i ansietat i sovint són rebutjats per la seva parella.

És possible tenir disfunció erèctil amb una determinada parella i no amb d’altres persones?

Sí. A vegades la Disfunció Erèctil es dóna només amb una parella determinada. És el cas de la Disfunció erèctil de tipus psicogen i situacional. Generalment el pacient està preocupat per ‘quedar bé’ amb una determinada parella i això genera una reacció d’ansietat en el moment de la relació sexual. La resposta erèctil és correcta en altres situacions, però no a l’hora d’afrontar la relació sexual amb aquella parella.

Quines són les causes de la Disfunció Erèctil?

Dividim les causes de la Disfunció Erèctil en orgàniques i psicològiques: en el grup de les orgàniques les més freqüents són les vasculars, neurològiques, endocrinològiques i per fàrmacs.

Quina influència tenen els factors psicològics?

S’estima que el 30% de les Disfuncions Erèctils tenen un origen psicològic. Els factors psicològics que poden afectar l’erecció són molt diversos. Hi ha situacions a la infància i la joventut que poden facilitar la seva aparició a mig o a llarg plaç: una educació moral o religiosa restrictiva, una informació sexual inadequada, experiències sexuals traumàtiques o relacions deteriorades entre els pares, entre d’altres. D’altra banda, les següents situacions poden condicionar la seva aparició a curt plaç: Disfunció Erèctil prèvia, problemes en la relació de parella, problemes d’erecció esporàdics, infidelitat, depressió, ansietat, estrès, problemes d’esterilitat, el canvi en la resposta sexual que comporta l’edat. Molts d’aquests factors acaben mantenint la Disfunció Erèctil, de manera que moltes Disfuncions Erèctils orgàniques a la llarga acaben tenint un component psicològic.

Com poden afectar les malalties vasculars l’erecció?

Quan les artèries que canalitzen la sang al penis estan malaltes, la sang que arriba al penis és insuficient i l’erecció és poc rígida. Hi ha una sèrie de factors que anomenem de risc vascular que afavoreixen el deteriorament de les artèries. Els més coneguts són un nivell elevat de colesterol en sang, la diabetis, l’hàbit de fumar, la hipertensió arterial i els traumatismes a la regió pèlvica, que fan que les artèries es tornin rígides, en disminueixi el calibre i esdevinguin arteroscleròtiques. També l’envelliment de les persones, i per tant dels teixits, contribueix a que les artèries perdin elasticitat. Amb menys freqüència el problema principal de l’erecció és la incapacitat per emmagatzemar sang al penis, com a conseqüència d’un problema crònic d’ompliment, que fa que el teixit del penis no s’oxigeni adequadament i acabi deteriorant-se.

Com produeixen disfunció erèctil les malalties neurològiques?

A vegades el sistema nerviós està afectat per una malaltia neurològica o un traumatisme, i això causa que no es transmeti l’impuls nerviós que desencadena l’erecció, com pot passar a l’esclerosi múltiple, amb traumatismes cranials o de columna vertebral, i a la fractura de pelvis. Altres vegades els nervis que han de conduir l’impuls nerviós generat al cervell funcionen malament, com pot passar en malalties com la diabetis o l’alcoholisme, o com a conseqüència d’ intervencions quirúrgiques a l’àrea pèlvica per cáncer de pròstata, bufeta o recte.

Quines alteracions hormonals poden causar disfunció erèctil?

Tot i que el paper dels andrògens, les hormones sexuals masculines, en l’erecció no està ben determinat, sabem que els individus amb dèficit de la funció gonadal (l’encarregada de produir aquestes hormones) acostumen a tenir Disfunció Erèctil. Aquest dèficit s’anomena hipogonadisme i el seu origen es pot trobar a les àrees del cervell encarregades del control de la producció d’aquestes hormones (hipotàlem i hipòfisi) o al testicle, que és on es produeix la testosterona, l’hormona masculina per excel·lència. La prolactina és una altra hormona implicada en la Disfunció Erèctil, una hormona produïda a determinades àrees cerebrals i l’excés de la qual pot causar Disfunció Erèctil. Aquesta producció excessiva pot tenir múltiples causes, entre elles els tumors que afecten la hipòfisi (àrea on es produeix la prolactina en condicions normals), la insuficiència renal o l’ús inadequat d’alguns fàrmacs. També les hormones secretades per la glàndula tiroides, tant per excés de producció com por defecte, poden ser causa de Disfunció Erèctil.

És cert que la Diabetis pot ser causa de disfunció erèctil?

Sí. Entre el 30 i el 50% dels malalts diabètics mal controlats estan afectats per problemes d’erecci ó. El factor més important, junt amb la durada de la diabetis, és la manca d’un bon control, que causa alteracions als vasos sanguinis i als nervis, els principals elements directors del mecanisme de l’erecció.

¿Hi ha fàrmacs que causen disfunció erèctil?

Sí. Hi ha medicaments que tenen la Disfunció Erèctil com a efecte secundari: medicaments pel tractament de la hipertensió arterial, hipercolesterolèmia, diabetis, depressió, úlcera g àstrica, insomni, i alguns tipus de fàrmacs utilitzats per tractar el càncer, i també l’ús de drogues addictives.

Hi ha relació entre el consum d’alcohol o de drogues i la disfunció erèctil?

L’abús d’alcohol provoca trastorns en els mecanismes de l’erecció, causant una Disfunció Erèctil transitòria en molts casos. Algunes drogues poden afectar els mecanismes vasculars implicats en l’erecció. Moltes drogues afecten no només la funció erèctil, sinó també el desig sexual.

S’associa a la disfunció erèctil l’hàbit tabàquic?

Sí. S’ha observat un augment en el número de casos de Disfunció Erèctil en la població fumadora. La nicotina produeix una disminució de la mida dels vasos sanguinis, per això el tabac es considera un factor de risc vascular. A més el tabac reforça altres causes (hipertensió arterial, arteriosclerosi, diabetis).