Proves i diagnòstic
Un estudi de fertilitat femenina permet avaluar diferents factors que poden influir en la capacitat d’aconseguir un embaràs. No es tracta d’una única prova, sinó d’un conjunt de valoracions que se seleccionen de manera individual segons l’edat, els antecedents mèdics, la regularitat del cicle menstrual i el temps que fa que s’intenta aconseguir un embaràs.
L’estudi pot incloure la valoració de la reserva ovàrica, anàlisis hormonals, ecografia ginecològica, recompte de fol·licles antrals i, quan està indicat, proves per comprovar la permeabilitat de les trompes de Fal·lopi.
La interpretació dels resultats l’ha de fer un especialista en reproducció assistida, ja que cada prova aporta informació diferent i s’ha de valorar juntament amb l’edat, els antecedents i els objectius reproductius de cada pacient.
El diagnòstic precoç és clau per prevenir l'esterildiad i augmentar les probabilitats d'embaràs.
Gràcies a l'estudi de fertilitat femení, l'equip mèdic pot obtenir una visió completa del funcionament ovàric, hormonal i uterí, i així establir el tractament personalitzat que s'adapti més a cada pacient.
Realitzar un estudi de fertilitat permet:
L’ecografia ginecològica permet valorar l’úter i els ovaris i detectar possibles alteracions que puguin afectar la fertilitat, com ara miomes, quists ovàrics, pòlips o altres alteracions ginecològiques.
Durant l’ecografia també es pot fer el recompte de fol·licles antrals, que permet visualitzar i comptar els petits fol·licles presents als ovaris al començament del cicle menstrual. Aquest recompte és un dels principals indicadors utilitzats per valorar la reserva ovàrica.
L’hormona antimülleriana (AMH) és un dels marcadors utilitzats per estimar la reserva ovàrica. El seu nivell, juntament amb el recompte de fol·licles antrals mitjançant ecografia, ajuda l’especialista a valorar la resposta esperada dels ovaris i a planificar el tractament de fertilitat quan sigui necessari.
L’AMH informa principalment sobre la quantitat estimada de fol·licles disponibles, però no determina per si sola la qualitat dels ovòcits ni la probabilitat d’embaràs.
Les trompes de Fal·lopi han d’estar permeables perquè l’òvul i els espermatozoides es puguin trobar de manera natural. Quan està indicat, es poden realitzar proves específiques com la histerosalpingografia o la histerosonografia per comprovar si existeix una obstrucció tubària i valorar la cavitat uterina.
En alguns casos es fan estudis genètics, immunològics o de coagulació per a un diagnòstic més complet.
Després de les proves, l'equip mèdic interpreta els resultats de manera personalitzada i recomana el tractament més adequat: inseminació artificial, fecundació in vitro, ovodonació o altres tècniques específiques segons cada cas.
Cada diagnòstic és únic, per tant l'estudi de fertilitat és el primer pas per dissenyar un pla de tractament a mida, adaptat a les necessitats i característiques de cada pacient. Aquest enfocament individualitzat permet optimitzar les possibilitats d'èxit i oferir una atenció mèdica integral, basada en l'evidència científica i l'acompanyament emocional durant tot el procés.
La majoria de les proves es poden fer en un o dos cicles menstruals.
La majoria de les anàlisis i ecografies provoquen poèsties lleus o cap molèstia. Algunes proves específiques, com les destinades a estudiar la permeabilitat de les trompes o la histeroscòpia, poden provocar molèsties temporals.
Depèn del tipus de prova. Algunes anàlisis hormonals i el recompte de fol·licles antrals se solen fer al començament del cicle, mentre que altres proves es poden realitzar en diferents moments.
A partir dels 35 anys és aconsellable, encara que es pot fer abans en dones amb antecedents mèdics o que vulguin preservar òvuls.
L'ideal és fer un estudi complet de la parella. En el cas masculí, se'n fa un seminograma.
Es recomana consultar si no s’aconsegueix un embaràs després de 12 mesos de relacions sexuals sense protecció, o després de 6 mesos si la dona té més de 35 anys. També pot ser útil si hi ha cicles irregulars, endometriosi, avortaments de repetició, antecedents de cirurgia ginecològica o desig de preservar la fertilitat.
L’hormona antimülleriana, o AMH, ajuda a estimar la reserva ovàrica. Per si sola, no prediu la possibilitat d’embaràs, però aporta informació rellevant per planificar el tractament i valorar la resposta esperada a l’estimulació ovàrica.
L’AMH presenta menys variacions al llarg del cicle menstrual que altres marcadors hormonals, tot i que l’especialista indicarà quan és més adequat realitzar cada prova.
No. L’AMH és principalment un marcador de la reserva ovàrica i s’ha d’interpretar juntament amb l’edat, l’ecografia i altres factors clínics.
A l’Institut Marquès, l’estudi de fertilitat femenina s’adapta a les característiques de cada pacient. Després de revisar els antecedents mèdics i reproductius, l’especialista indica les proves més adequades i explica els resultats i les possibles opcions de tractament. L’objectiu és obtenir una valoració completa de la fertilitat i definir els passos següents de manera personalitzada.
