Clínica de Reproducció Assistida - Institut MarquèsDescobriment sobre l’estimulació fetal amb música via vaginal
Per primer cop, sabem que els fetus senten des de la setmana 16 (quan fan 11 cm) i que els sons de l’exterior els arriben com murmuris distorsionats.
Hem descobert la fórmula perquè sentin com nosaltres, perquè els arribi el so de manera eficaç pel que fa a intensitat i sense distorsions.
Els fetus responen a la música via vaginal movent la boca i la llengua, com si volguessin parlar o cantar.
Hem aconseguit comunicar-nos amb el fetus. Per primer cop, aconseguim que un fetus faci un moviment específic tal i com vam explicar a la roda de premsa de presentació de l’estudi.
La revista “Ultrasound” de la British Medical Ultrasound Society (BMUS), ha publicat el nostre estudi Expressió facial fetal en resposta a l’emissió de música via vaginal, una investigació sobre l’audició fetal pionera a escala mundial.
Aquest treball descobreix que, des de la setmana setze d’embaràs, ja existeix resposta a la música emesa per via vaginal a través de moviments específics de boca i llengua.
La nostra hipòtesi de partida suggereix que la música indueix una resposta de moviments de vocalització, ja que activa circuits cerebrals d’estimulació del llenguatge i de la comunicació. És a dir, l’aprenentatge comença a l’úter matern.
Amb aquest estudi demostrem, a més, que l’única manera que el fetus sentí la música, tal com la sentim nosaltres, és si l’emetem des de la vagina de la mare. Si emetem música des de l’exterior, a través de l’abdomen, el fetus no la percep igual.
Para realizar el estudio, se diseñó un dispositivo vaginal especial que posteriormente la empresa Music in Baby ha comercializado con el nombre de Babypod®.
Quines innovacions aporta aquest estudi?
- Demostra, per primer cop, que els fetus senten des de la setmana 16 d’embaràs, quan fan 11 cm.
- Aquest estudi ens permet aplicar una recerca relacionada amb la sordera fetal.
- Possibilita a la dona embarassada constatar el benestar fetal.
- Descobreix circuits cerebrals primitius implicats en la comunicació. Quan el fetus sent música, respon amb moviments de vocalització, pas previ per cantar i parlar.
- Amb el dispositiu desenvolupat, fem possible que el so arribi de manera eficaç als nostres nadons en gestació i comencem a estimular-los des d’abans de néixer.
Vam presentar i explicar les principals conclusions de l’estudi al Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT). La Dra. Marisa López-Teijón, ha estat galardonada amb el Premi Ig Nobel de Medicina, en concret amb el primer que es concedeix a Obstetrícia en els 27 anys d’història del premi.
Qué se sent dins de l´úter?
El fetus percep sons de l’interior del cos de la mare, com els batecs del cor, la respiració i els moviments intestinals. També percep els sons procedents del que fa la mate, quan parla o quan camina amb els talons, a més de sentir sorolls de l’exterior.
El fetus està molt protegit dels sorolls. El fet de viure en un ambient insonoritzat, fa que els sons li arribin distorsionats, tal com han confirmat investigacions fetes amb ovelles fent servir micròfons intrauterins. Segons aquests treballs, la majoria dels sons li arriben com murmuris (uns 30 decibels), mentre que la veu materna emesa en una conversa en to normal (60 decibels) pràcticament no li arriba (24 decibels).
A mes, com que la majoria dels sons són molt repetitius, el fetus s’hi acostuma i no reacciona. No impedeixen que dormi.
Per tant, podem dir que l’ambient sonor de l’úter és com el soroll de fons d’un bosc.
El fetus percep sons de l’interior del cos de la mare, com els batecs del cor, la respiració i els moviments intestinals. També percep els sons procedents del que fa la mate, quan parla o quan camina amb els talons, a més de sentir sorolls de l’exterior.
El fetus està molt protegit dels sorolls. El fet de viure en un ambient insonoritzat, fa que els sons li arribin distorsionats, tal com han confirmat investigacions fetes amb ovelles fent servir micròfons intrauterins. Segons aquests treballs, la majoria dels sons li arriben com murmuris (uns 30 decibels), mentre que la veu materna emesa en una conversa en to normal (60 decibels) pràcticament no li arriba (24 decibels).
A mes, com que la majoria dels sons són molt repetitius, el fetus s’hi acostuma i no reacciona. No impedeixen que dormi.
Per tant, podem dir que l’ambient sonor de l’úter és com el soroll de fons d’un bosc.
Perquè escoltin el mateix que nosaltres, l’única via és la vaginal
La vagina és un espai tancat i, per tant, no hi ha dispersió del so. A més, les capes de teixit tou que separen el fetus de l’emissor de so són més fines: només els separa la paret vaginal i la uterina.
Si col·loquem un altaveu a la vagina, el fetus pot sentir gairebé amb la mateixa intensitat amb la qual s’emet.
Música des de l’abdomen: una part del so es reflecteix a l’exterior i l’altra part queda absorbida i distorsionada pels teixits tous que composen la paret abdominal i uterina. Al fetus només li arriba la part transmesa, amb menys intensitat i claredat que al punt d’emissió.
Música des de la vagina: és un espai tancat, no hi ha dispersió del so i les capes de teixit tou que separen al fetus de l’emissor de so són més fines. Només hi ha la paret vaginal i uterina i, per tant, s’elimina la reducció que suposa la paret abdominal.
Sabem que l’oïda interna completa la seva formació a la setmana 16 de gestació, però, fins avui, a la literatura mèdica, la funcionalitat del sistema auditiu només s’havia confirmat a partir de la setmana 26. Amb aquest treball d’investigació per primer cop es demostra que el fetus sent des de la setmana 16 (quan fa 11 cm).
L´Estudi Científic
L’estudi es va centrar a aconseguir que el fetus percebés el so amb més intensitat. Per aconseguir-ho, vam dissenyar un dispositiu nou i específic per emetre música des de la vagina de la mare.
L’estudi es va dur a terme amb pacients embarassades del nostre centre que es trobaven entre les setmanes 14 i 39 de gestació. Durant tot el treball, l’equip d’investigadors va observar per ecografía la reacció dels fetus en sentir música emesa per via abdominal i per via vaginal. També van comparar els resultats amb vibracions sense música emeses des de la vagina.
La música utilitzada a l’estudi va ser la Partita in A Minor for Flute Alone – BWV 1013 de Johann Sebastian Bach.
A les ecografies prèvies a l’inici dels estímuls, els investigadors van observar que aproxmadament el 45% dels fetus presentava de manera espontània moviments de cap i d’extremitats; el 30%, moviments de la boca o la llengua i el 10% treia la llengua. Això és el que habitualment fa un fetus quan està despert.
Abans de l’ecografia, la pacient embarassada es va col·locar el dispositiu vaginal dissenyat per a l’estudi, que emet a una intensitat mitjana de 54 decibels (l’equivalent a una conversa en to baix o a música ambiental)
Els 87% dels fetus van reaccionar amb moviments inespecífics del cap i les extremitats i amb moviments específics de la boca i la llengua, que s’aturaven quan deixaven de sentir la música. A més, amb música vaginal, prop del 50% dels fetus van reaccionar amb un moviment molt cridaner, obrint moltíssim la mandíbula i treient la llengua al màxim.
Fetus treient la llengua en resposta a l’estímul musical vía vaginal
A l’abdomen de l’embarassada es van col·locar uns auriculars que emetien música amb una intensitat mitjana de so de 98,6 decibels (nivel equivalent a la sirena d’una ambulància o a la música d’una discoteca).
Durant aquesta part de l’estudi, no es van observar canvis en les expressions facials dels fetus.
Emissió de música amb auriculars per via abdominal
Per saber si la reacció fetal es devia a la vibració de les ones sonores (és a dir, a vibració mecánica no musical), la pacient embarassada es va col·locar un vibrador vaginal com els que es fan servir de joguina sexual. L’equip d’investigadors va fer les ecografies, emetent vibracions sonores a una intensitat mitjana de 68 decibels (l’equivalent a una conversa en to elevat). En aquesta part de l’estudi, tampoc vam observar canvis en les expressions facials dels fetus.
Vibrador utilitzat a l’estudi per mesurar la resposta dels fetus a les vibracions no musicals
- La resposta és diferent a cada exploració i és molt variable el temps que el fetus triga a reaccionar. També és diferent el tipus, la intensitat i el nombre de moviments, així com el temps que deixen de fer-ne un cop finalitzat l’estímul. Per tant, es confirma que no es tracta d’un reflex.
- Les respostes del fetus es produeixen des de la setmana 16 i hi ha diferències estadísticament significatives al llarg de l’embaràs. A mesura que avança la gestació, creix la resposta de moviments facials.
- Les respostes són diferents a cada fetus i, a més, cadascun presenta nivells de resposta diferents cada cop que escolta la música.
- Els resultats són similars en ambdós sexes.
- Els bessons presenten una conducta similar
La nostra hipòtesi és que la música indueix una resposta de moviments de vocalització, ja que activa circuits cerebrals d’estimulació del llenguatge i de la comunicació.
Un cop completada la formació de la oïda interna, quan a través de la còclea arriba un estímul auditiu que inclou ritme o melodia, s’activarien centres molt primitius del tronc de l’encèfal a l’àrea relacionada amb la conducta social que indueixen a la vocalització.
Un grup de cèl·lules anomenat colícul inferior és el que detecta el so. Si a aquestes cèl·lules els sembla que el so és harmònic i l’associen a música, s’estimulen i activen els nervis responsables de mobilitzar la boca, la mandíbula i la llengua per vocalitzar (pas previ al llenguatge).
Actualment, en col·laboració amb la Càtedra de Neuroanatomia de l’Hospital Clínic de Barcelona i amb la de Radiología de l’Hospital San Rafaele de Milà, el nostre equip està investigant, mitjançant ressonància magnètica en embarassades, quines són les àrees cerebrals fetals que s’activen amb música emesa via vaginal.
Sabem que els nadons comencen a vocalitzar espontàniamente com a resposta als sons que escolten i que comencen a explorar el registre de les seves veus: és la fase prèvia a la parla. Davant de sorolls o sons dissonants, no s’activen aquests circuits de neurones: cantar o parlar a un nen l’estimula, però el soroll no.
Circuits de resposta a l’estimulació fetal amb música vaginal
En tractar-se d’una resposta i no pas d’un reflex, la reacció del fetus depèn de múltiples factors i per això és diferent en cada moment. Varia en funció de l’activitat neuronal del tronc de l’encèfal, per tant, la resposta pot dependre de la fase de son en què es trobi el fetus o dels nivells de glucèmia. De fet, quan li cantem a un nadó, també reacciona de manera diferent en funció de si té gana, set o son.
Si els fetus responen a la música emesa des de la vagina a 54 decibels i, en canvi, no responen a la música emesa des de l’abdomen a una intensitat molt més elevada, podem deduir que no la senten. La reducció de la intensitat dels sons que arriben al fetus des de l’exterior fa que gairebé no siguin audibles.
Crida l’atenció que no es produeixi resposta al vibrador vaginal tot i que emet so a una intensitat de 68 decibels. Sabem que el so són vibracions amb freqüència regular i que el soroll són vibracions amb freqüència irregular. El soroll és una organització disharmònica del so i la música és una organització harmònica.
En estudis posteriors, el nostre equip investigador ha pogut observar que els fetus no responen a l’emissió de xiulets a 54 decibels via vaginal. Això es deu a què la resposta del fetus es produeix en base a estímuls que indueixen respostes de comunicació. La música o el llenguatge poden provocar-la, però un soroll no.
Quan parlem o cantem als nadons, ells intenten també comunicar-se amb nosaltres i proven de vocalitzar. Això no passa, però, quan escolten un soroll, ja que es tracta de circuits cerebrals diferents.
En un estudi de la Dra. Perani (Dra. Perani et al, PNAS) s’analitzen, mitjancant ressonància magnética, les àrees cerebrals que s’activen amb música i s’observa com es produeix una activacio cortical i subcortical de centres auditius primaris i d’altres de més evolucionats, especialmente a l’hemisferi cerebral dret. Davant de sons dissonants, no s’activen aquestes àrees, sinó que s’aboleix aquesta activació cerebral.
La resposta del fetus no es produeix, per tant, davant de les vibracions sonores o del soroll, sinó davant la música.
Quines aplicacions mediques pot tenir el dispositiu emissor de música?
- Si el fetus respon a la música, vol dir que no és sord. Les persones amb sordesa poden sentir vibracions pero no música. Si el fetus no respon durant l’ecografia, no vol dir que no senti, ja que la reacció depèn de l’activitat de les seves neurones en aquell moment i cal esperar a observar la seva reacció en una altra exploració econgràfica. Fins ara, no existía cap mètode de diagnòstic de sordesa abans de néixer. El diagnòsitc no es podía fer fins el primer o segon any de vida del nen. Com més precoç és el diagnòstic, més aviat es pot iniciar un tractament.
- Més eficàcia i rapidesa en les ecografies. Per a l’ecografista, aquest dispositiu suposa un gran avenç, ja que, a l’induir moviments fetals, permet veure totes les estructures del fetus amb més facilitat y escurçar el temps d’exploració.
- Estímul per al desenvolupament neurològic del nadó. Es considera que qualsevol tipus d’estimulació sensorial és bona i encara millor com més precoç sigui. La música estimula l’aprenentatge del llenguatge.
- El fet de poder compartir moments de relax amb el nadó suposa una reducció de l’estrés de la mare. L’ús del dispositiu estaria especialment indicat en dones amb un grau d’ansietat elevat, així com en situacions puntuals en què la mare percebi una reducció dels moviments del fetus, ja que emetent música provoquem una resposta fetal. A més, aporta el plaer d’escoltar melodies i de compartir-les alhora amb la mare, el pare o qualsevol persona propera.
- Obre una important línia d’investigació pre i postnatal a molts nivells.
- Permet connectar directament amb la veu de la mare.
Per fer aquest estudi científic vam dissenyar un prototipus de dispositiu vaginal emissor de música que vam anar perfeccionant. Amb l’objectiu que tots els fetus poguessin beneficiar-se d’aquest descobriment i que poguessin escoltar les veus o la música, hem cedit a Babypod la nostra idea i tecnologia.
Babypod és un petit altaveu vaginal molt fácil de fer servir, que no presenta cap risc per a l’embaràs. Es col·loca com un tàmpax i es connecta a la música a través del telèfon mòbil.
Foto babypod
Aconsellem fer-lo servir des de la setmana 16 de gestació fins al final de l’embaràs, sempre que no aparegui cap de les contraindicacions d’ús: dilatació del coll uterí, gestacions d’alt risc obstèric per malformacions uterines, amenaça de part prematur, trencament prematur de membranes, placenta prèvia o infeccions vaginals o urinàies actives.
Es recomana l’ús de BabyPod® durant intèrvals de 10 a 20 minuts, un o dos cops al dia. No hi ha limitació determinada, però, per tal de no interrompre els cicles de son, s’aconsella la pauta citada anteriorment.
Descobreix aquí les reaccions dels fetus amb diferents músiques.
Hem fet estudis en què hem analitzat la resposta fetal en sentir la veu de la mare i d’altres veus parlant. En cap cas hem trobat diferències en la resposta a la veu de la mare en comparació a d’altres veus femenines o masculines. Tampoc hem detectat cap reacció quan el fetus escolta la veu emesa des de l’exterior, ni quan parla la mare, indenpendentment de la intensitat.
En canvi, quan qualsevol veu s’emet via vaginal, sí que hi ha reacció fetal: aproximadament el 75% dels fetus respon amb moviments de boca o de llengua, però no es produeixen moviments de protrusió de la llengua.
Ens han cridat especialment l’atenció els resultats amb veu de Mickey Mouse: el 17% dels fetus treuen la lengua en sentir-la. L’explicació és que el personatge de Disney parla en un to més elevat i agut i amb musicalitat, tal com acostumem a parlar als nadons.
Ja hem comentat que, de manera natural, la veu de la mare els arriba com un murmuri, gairebé no la senten i ni tan sols els desperta. El fetus pot percebre i recordar diferències en el ritme i en l’entonació de la veu de la mare, però tots els sons li arriben molt esmorteïts en instensitat i amb modificacions en el to i en el timbre.
Suposem que seria més fácil que reconeguessin veus després de néixer si durant l’embaràs els arribessin a un nivell clarament audible, per via vaginal.
Amb el dispositiu vaginal que estem fent servir a la nostra investigació, qualsevol persona que ho desitgi por parlar al fetus.
És més fàcil entendre les respostes fetals si pensem en el que fan els nadons. Allò que diferencia un fetus d’un nadó és l’aïllament a l’interior de l’úter i el desenvolupament cerebral, però l’audició i els circuits primitius del tronc de l’encèfal són iguals.
Quan volem comunicar-nos amb un nadó, li parlem amb un to més elevat, més agut i amb musicalitat. Això estimula la seva comunicació, indueix moviments de vocalització, que són el pas previ al llenguatge. La música modula els sistemes d’atenció i de memòria. Sabem que és més fàcil aprendre les taules de multiplicar amb música o com recordem la lletra d’una cançó.
Parlar en to greu i monòton no estimula als fetus. Tampoc són font d’estímul els sorolls puntuals o monòons. Suposem que els fetus no responen a la vibració de las ones sonores (no musicals) via vaginal, igual que els nadons no responden al soroll d’un rentavaixelles.
La nostra hipòtesi és que s’activen circuits cerebrals diferents. Als adults ens passa el mateix: la nostra resposta és diferent davant les paraules que davant la música.
Perquè la música és la forma de comunicació més ancestral entre els humans. El primer llenguatge va ser musical i va precedir el llenguatge parlat. És l’estímul més gran de què disposem per a la comunicació.
Tenim circuits cerebrals específics per a la música: uns indueixen plaer, d’altres estimulen l’àrea social, d’altres, la memòria. Amb els estudis, hem descobert circuits del nostre cervell més primitiu específics per a la vocalització.
Per quina raó la música sempre ha estat present al llarg de la història? Et convidem a descubrir-ho a El blog de la fertilidad.
El centre del plaer “nucli accumbens” no está mielinitzat a la setmana 16. No sabem en quin moment de l’embaràs el nucli accumbens comença a funcionar, però és probable que sigui a partir de la setmana 26. N’obtindrem més dades amb l’estudi d’investigació que estem duent a terme amb dones embarassades, fent ressonància magnética cerebral als fetus mentre s’emet música per via vaginal.
Sabem i reconeixem la importancia que té parlar als nadons des del moment de néixer. i d’estimular-los neutrològicament . Ara tenim la gran oportunitat de fer-ho molt abans, cosa que representa un gran avenç.