Què passa si no s’aconsegueix l’embaràs en el primer cicle de FIV?
Es considera que el primer cicle de FIV d’una parella forma part del diagnòstic.
És important valorar:
• la resposta ovàrica
• la qualitat dels ovòcits i la proporció d’ovòcits madurs
• la taxa de fecundació amb FIV i amb ICSI
• la qualitat embrionària.
Si la pacient no ha quedat embarassada podrem orientar de manera més adequada el següent tractament. Si tot això ha anat correctament és aconsellable repetir el cicle de la mateixa manera.
És possible tenir alguna alteració uterina que dificulti la implantació dels embrions?
Sí. Si no s’ha aconseguit l’embaràs i els embrions han tingut bon aspecte convé completar l’estudi d’implantació. Sabem que hi ha múltiples substàncies (hormones, proteïnes, gens, etc.) implicades en el procés que permet que l’embrió s’adhereixi i penetri a l’endometri (capa interna de l’úter) per implantar-se, però en la majoria són desconegudes; actualment hi ha mooltes investigacions sobre aquest tema.
Les probes que disposem per l’estudi de la receptivitat endometrial són: histeroscòpia, biòpsia d’endometri, cultius de Chlamydias, Ureaplasma i Mycoplasma, i ecografia Doppler-color. Es fan per descartar anomalies en la cavitat uterina, infeccions (aquestes endometritis no solen produir símptomes) i alteracions en la vascularització.
Què es pot fer si no s’ha aconseguit l’embaràs després de diversos cicles de FIV?
Segons les dades estadístiques les possibilitats d’embaràs disminueixen després de tres cicles de FIV, a no ser que hi hagin variacions en el tractament. Després de tres cicles de FIV s’aconsegueixen canvis que poden ser:
Cultius seqüencials i observació del desenvolupament embrionari amb EMBRYOSCOPE; és a dir, deixar evolucionar els embrions al laboratori i constanment seguir la seva evolució cap a estadi de blastocist fins el dia 5 o 6. Amb això aconseguim sekeccionar els embrions amb millor potencial evolutiu i arriben a l’endometri en el moment de més receptivitat
Eclosió assistida, consisteix en tècniques que faciliten la sortida de l’embrió de la membrana que l’embolcalla, facilitant d’aquesta manera la implantació.
Diagnòstic preimplantacional, estudiant la composició genètica dels embrions abans de transferir-los. Sabem que aproximadament el 72% dels embrions d’aquestes parelles presenten anomalies cromosòmiques.