En els casos de factor masculí sever, abans de realitzar la Fecundació In Vitro amb microinjecció espermàtica és important estudiar l'estudi de la meiosi testicular per descartar anomalies genètiques en els espermatozoides que podrien donar lloc a errors repetits en la consecució d'embaràs o anomalies embrionàries. En alguns casos, si hi ha prou nombre de cèl·lules d'espermatogènesi es pot fer aquest estudi en semen
No, abans de qualsevol tractament és absolutament imprescindible fer una biòpsia per confirmar el diagnòstic, conèixer amb la màxima precisió el grau de la lesió que pateix la pacient i així individualitzar el tractament i aconseguir els millors resultats de curació.
No existeix cap prova per detectar l’endometriosi, però podem sospitar-ne a través dels símptomes i d’un examen físic. En alguns casos, pot ser útil realitzar una prova d’imatge (ecografia o ressonància magnètica).
L’única manera de saber amb seguretat si es pateix endometriosi és extreure teixit d’endometriosi mitjançant una cirurgia i analitzar-lo.
L'equip mèdic selecciona el donant que s'assembla més físicament a la pacient o parella, i compatible en grup sanguini.
La localització del gangli sentinella es realitza mitjançant un líquid marcat amb isòtops (Tecneci 99), que s'injecta al voltant o dins del tumor, després del qual es realitza una gammagrafia per a la seva localització precisa. L'endemà s'extirpen el tumor i el gangli sentinella i el gangli s'analitza immediatament per citologia. Posteriorment es fa l'estudi corresponent.
El semen passa per un procés de capacitació al laboratori, on se seleccionen els espermatozoides de millor qualitat i s’eliminen aquells que no són viables. Aquest procés augmenta les probabilitats d’èxit en utilitzar només els espermatozoides més mòbils.
L'úter de la dona receptora es prepara mitjançant un tractament hormonal que simula el cicle menstrual natural i prepara l'endometri per a la implantació de l'embrió. Aquest tractament pot incloure lús destrògens i progesterona.
La receptora se sotmet a un tractament hormonal per preparar-ne l'endometri per a la implantació de l'embrió. Aquest tractament es monitoritza mitjançant ecografies i anàlisis de sang per assegurar que l'endometri estigui en condicions òptimes per rebre l'embrió.
L'endometri és la capa interna de l'úter. Generalment el càncer d'endometri es manifesta de la manera següent:
Un diagnòstic de sospita es fa mitjançant l'ecografia ginecològica i la histeroscòpia. El diagnòstic definitiu es realitza per una biòpsia d'endometri que es pot practicar a la mateixa consulta sense grans molèsties per a la pacient.
S'obté una mostra de semen mitjançant masturbació a la clínica, que s'analitza al laboratori en un termini de 30-60 minuts.
L’estimulació ovàrica es realitza mitjançant l’administració de medicaments hormonals que ajuden els ovaris a produir més d’un òvul en un cicle. Això augmenta les possibilitats d’èxit en la inseminació artificial.
La dona que aportarà els òvuls se sotmet a un procés destimulació ovàrica mitjançant injeccions hormonals. Aquest procés estimula els ovaris perquè produeixin múltiples òvuls en un sol cicle, cosa que augmenta les possibilitats d'èxit en la fertilització.
L'estimulació ovàrica és una etapa crucial a la FIV, on s'utilitzen medicaments hormonals per estimular els ovaris i que produeixin múltiples òvuls en un sol cicle. Aquest procés augmenta les possibilitats dèxit en disposar de diversos òvuls per fertilitzar.
La fertilització en FIV es realitza en un laboratori on els òvuls recol·lectats es combinen amb els espermatozoides. A l'Institut Marquès es realitza mitjançant injecció intracitoplasmàtica d'espermatozoides (ICSI), un procés en què un sol espermatozoide s'injecta directament en un òvul.
Els òvuls recol·lectats de la dona donant es fertilitzen al laboratori utilitzant esperma d'un donant. Els embrions resultants es cultiven durant uns dies abans de ser transferits a l'úter de l'altra dona.
El procés de FIV amb ovodonació comença amb l'estimulació ovàrica de la donant per recol·lectar els òvuls. Aquests òvuls són fertilitzats al laboratori amb l'esperma del cònjuge o d'un donant. Els embrions resultants es cultiven durant uns dies i després es transfereixen a l'úter de la receptora.
Per maximitzar les possibilitats dèxit, és important sincronitzar els cicles menstruals de la donant i la receptora. Això s'aconsegueix mitjançant l'administració de medicaments hormonals que preparen l'úter de la receptora per rebre els embrions en el moment adequat.
Per maximitzar les possibilitats dèxit, és important sincronitzar els cicles menstruals de la mare donant i la mare receptora o gestant. Això s'aconsegueix mitjançant l'administració de medicaments hormonals que preparen l'úter de la receptora per rebre els embrions en el moment adequat.
Els òvuls es fecunden mitjançant fecundació in vitro i els espermatozoides s'utilitzen en inseminació artificial o FIV, segons el cas.
Segons el cas, es fa servir en inseminació artificial, FIV o ICSI.
En els casos d’endometriosi profunda pot haver-hi afectació de diversos òrgans com els intestins, l’aparell urinari, etc. Això pot donar lloc a diversos símptomes com dolor pèlvic, dolor en anar de ventre, etc. La cirurgia de l’endometriosi pot ser complexa en aquests casos i, per tant, el risc de complicacions és més alt. Si l’endometriosi és molt greu, pot arribar a afectar òrgans veïns i generar problemes renals i intestinals greus.
L’avenç més significatiu dels darrers anys és que cada vegada s’han limitat més les seves indicacions quirúrgiques. Això ajuda a preservar la funció ovàrica i la fertilitat de les pacients que la pateixen, ja que la cirurgia afecta molt la reserva dels ovaris.
Encara queda un llarg camí per recórrer per entendre aquesta malaltia i així poder millorar-ne el tractament i el pronòstic.
La principal diferència rau en l'origen dels òvuls. A la FIV convencional, s'utilitzen els òvuls de la dona que cerca quedar embarassada, mentre que a la FIV amb ovodonació, els òvuls provenen d'una donant. Aquest enfocament es fa servir quan la dona no pot produir òvuls viables.
Els avantatges principals de la vitrificació d'òvuls inclouen la preservació de la fertilitat, la possibilitat de planificar un embaràs en un futur sense que l'edat afecti la qualitat dels òvuls, i la flexibilitat per utilitzar els òvuls congelats quan sigui el moment adequat.
Els primers signes d'una transferència reeixida poden incloure sagnat lleu, inflor abdominal i sensibilitat als pits. Tot i això, la confirmació definitiva només s'obté a través d'una prova d'embaràs uns 10-12 dies després de la transferència.
Quan després d'un any de relacions sense protecció no s'ha aconseguit embaràs, o si hi ha antecedents mèdics o alteracions conegudes.
El millor moment per vitrificar els òvuls és abans dels 35 anys, quan la qualitat i la quantitat d'òvuls són òptimes. Tot i això, cada dona és diferent, i es recomana consultar un especialista en fertilitat per determinar el millor moment segons la teva situació particular.
El millor moment per vitrificar els òvuls és abans dels 35 anys, quan la qualitat i la quantitat d'òvuls són òptimes. Tot i això, cada dona és diferent, i es recomana consultar un especialista en fertilitat per determinar el millor moment segons la teva situació particular.
Es recomana fer-la tant abans com després, ja que ajuda a preparar l'endometri i reduir l'ansietat.
En qualsevol moment, especialment si sents tristesa, frustració o por que interfereixen amb el teu benestar.
La transferència d'embrions es fa generalment entre 3 i 5 dies després de la fertilització, quan els embrions han assolit l'etapa de blastocist. Això permet seleccionar els embrions amb més potencial d'implantació.
El cost del PGT és addicional al tractament de FIV i varia segons la clínica i el tipus de test realitzat (PGT-A, PGT-M, PGT-SR). En general, el cost pot oscil·lar entre 2.000 i 5.000 euros, depenent del nombre d'embrions analitzats i la complexitat de l'anàlisi genètica.
El cost de l'adopció o la donació d'embrions pot variar segons la clínica i el país, però generalment és més baix que el d'un cicle complet de FIV. Els costos solen incloure la transferència d'embrions i els exàmens mèdics necessaris per a la receptora i poden oscil·lar entre 2.500 i 5.000 euros.
El cost d'un cicle de FIV pot variar considerablement segons la clínica i el país, però generalment oscil·la entre 4.000 i 10.000 euros. Aquest cost inclou, entre d'altres, la punció, la fertilització al laboratori i la transferència embrionària, encara que es poden aplicar costos addicionals per serveis com la criopreservació d'embrions.
El cost de la FIV amb ovodonació és generalment més alt que el de la FIV convencional, a causa dels costos associats amb la donació d'òvuls, com ara la compensació a la donant, proves mèdiques i el procés de criopreservació. Els preus poden oscil·lar entre 6.000 i 13.000 euros per cicle depenent del que s'inclogui en el preu del tractament.
El cost de la FIV amb ovodonació és generalment més alt que el de la FIV convencional, a causa dels costos associats amb la donació d'òvuls, com ara la compensació a la donant, proves mèdiques i el procés de criopreservació. Els preus poden oscil·lar entre 6.000 i 13.000 euros per cicle depenent del que s'inclogui en el preu del tractament.
El cost de la inseminació artificial pot variar segons la clínica i el país, però generalment se situa entre 600 i 2.000 euros per cicle. Aquest cost pot incloure consultes mèdiques, ecografies i el procediment d’inseminació en si.
El cost de la vitrificació d'òvuls varia segons la clínica i el país, però generalment oscil·la entre 1.000 i 3.000 euros per cicle. Aquest cost inclou l'estimulació ovàrica, la punció per a l'extracció dels òvuls i el procés de congelació. També hi ha costos addicionals per a l'emmagatzematge anual dels òvuls.
El nombre d'embrions que cal analitzar depèn del nombre d'embrions disponibles i la preferència de la parella. És comú analitzar tots els embrions disponibles per seleccionar aquells que són genèticament normals.
El nombre d'embrions que cal transferir depèn de diversos factors, incloent-hi l'edat de la dona i la qualitat dels embrions. A Institut Marquès transferim un sol embrió en més del 90% dels casos. Demostrant que les probabilitats dèxit no disminueixen i evitant així els riscos que genera lembaràs múltiple.
El nombre d'embrions que cal transferir depèn de diversos factors, incloent-hi l'edat de la dona i la qualitat dels embrions. A Institut Marquès transferim un sol embrió en més del 90% dels casos. Demostrant que les probabilitats dèxit no disminueixen i evitant així els riscos que genera lembaràs múltiple.
El nombre d'embrions que cal transferir depèn de diversos factors, incloent-hi l'edat de la dona i la qualitat dels embrions. A Institut Marquès transferim un sol embrió en més del 90% dels casos. Demostrant que les probabilitats dèxit no disminueixen i evitant així els riscos que genera lembaràs múltiple.
Normalment entre 2 i 6 òvuls madurs.
Entre 2 i 5 dies.
L'estimulació ovàrica generalment dura uns 10 dies, depenent de la resposta dels ovaris a la medicació. Durant aquest temps, es fan controls ecogràfics i anàlisis de sang per ajustar la dosi de medicaments i programar la punció ovàrica.
Els òvuls vitrificats poden romandre congelats durant molts anys sense perdre'n la viabilitat. No hi ha un límit de temps específic, cosa que brinda a les dones la flexibilitat de decidir quan volen utilitzar-los.
Els embrions poden ser congelats i emmagatzemats durant diversos anys sense perdre'n la viabilitat. La decisió de quan utilitzar aquests embrions depèn dels plans reproductius de la parella.
Els resultats del PGT solen estar disponibles entre 7 i 14 dies després de la biòpsia. Això permet als especialistes determinar quins embrions són genèticament normals i poden ser transferits a l'úter en un cicle de FIV posterior.
La majoria de les proves es poden fer en un o dos cicles menstruals.
La rehabilitació és una part molt important del tractament del càncer de mama per ajudar a tornar a l'activitat normal com més aviat millor, i impedir les restriccions de moviment. La recuperació serà diferent per a cada dona, depenent de lextensió de la malaltia, el tractament rebut, i altres factors.
Les dues opcions són vàlides. El psicòleg pot treballar individualment o amb la parella.
Les dues opcions són vàlides. El psicòleg pot treballar individualment o amb la parella.
L'ecografia i les anàlisis hormonals són indolors. La histerosalpingografia pot causar molèsties lleus, semblants a un còlic menstrual.
Durant molts anys. Els estudis demostren que el semen manté la viabilitat després de dècades d'emmagatzematge.
Indefinidament. La llei a Espanya permet el seu emmagatzematge sota el consentiment de la parella o pacient.
No de forma directa, però sí que pot augmentar l'adherència al tractament i millorar la qualitat de vida, cosa que influeix positivament en el procés.
Sí, tota la informació i els resultats es gestionen amb màxima confidencialitat.
No garanteix al 100%, però redueix significativament el risc de transmetre malalties hereditàries.
Per contra, permet transferir un únic embrió de màxima qualitat i així reduir el risc d'embaràs múltiple.
Sí, factors com el tabac, l'alcohol, l'excés de pes o l'estrès influeixen en la qualitat espermàtica.
Sí, factors com el tabac, l'alcohol, l'excés de pes o l'estrès influeixen en la qualitat espermàtica.
Sí, factors com el tabac, l'alcohol, el sobrepès, l'obesitat o l'estrès poden afectar significativament la fertilitat masculina.
L'estrès intens pot afectar la regulació del cortisol i de les catecolamines, i podria disminuir l'aportació d'oxigen al fetus i causar retard de creixement. Però NO és una causa d'avortament.
No, el mètode ROBA no afecta la relació mare-fill. Ambdues dones participen activament en el procés de concepció i gestació, cosa que pot enfortir la relació familiar. La connexió emocional i física amb el nadó és similar a la de qualsevol embaràs.
La punció ovàrica és un procediment mínimament invasiu que es realitza sota sedació per extreure els òvuls dels fol·licles ovàrics. Utilitzant una agulla fina guiada per ecografia, els òvuls es recullen i es preparen per a la fertilització al laboratori.
Tots els casos de càncer són greus, però el d'endometri permet tractaments molt efectius quan es diagnostica en fases inicials. El tractament es basa en la cirurgia i, generalment, radioteràpia i posterior.
No, es realitza a la mateixa consulta i rarament cal anestèsia local.
La FIV en si mateixa no és generalment dolorosa, encara que alguns procediments, com ara la punció ovàrica i les injeccions hormonals, poden causar molèsties temporals. Les pacients solen descriure aquests símptomes com a similars als de la síndrome premenstrual.
La FIV ofereix múltiples avantatges, incloent-hi la possibilitat de superar problemes de fertilitat tant en homes com en dones, l'opció de seleccionar embrions de més qualitat, i la capacitat de fer proves genètiques prèvies a la implantació per detectar possibles malalties hereditàries.
La transferència d'embrions es fa generalment entre 3 i 5 dies després de la fertilització, quan els embrions han assolit l'etapa de blastocist. Això permet seleccionar els embrions amb més potencial d'implantació.
