Serveis complementaris
A l'Institut Marquès disposem d'una unitat especialitzada en consell reproductiu per a pacients oncològiques amb l'objectiu d'ajudar les dones que han patit un càncer i volen tenir un fill.
El 89% de les pacients oncològiques avaluades per l'Institut Marquès són aptes per iniciar un procés reproductiu. A més, el 82% han aconseguit un embaràs mitjançant diferents tractaments i 7 de cada 10 han estat mares en menys de dos anys des que van realitzar la consulta.
La necessitat de preservar la fertilitat en pacients oncològiques és cada vegada més gran, ja que la incidència del càncer en dones en edat reproductiva ha augmentat en els darrers anys a causa del retard de la maternitat.
Un cop la pacient consulta a Institut Marquès perquè vol quedar-se embarassada després d'un càncer, recopilem els seus antecedents generals, ginecològics, reproductius i oncològics, així com tota la documentació relacionada amb el diagnòstic i el tractament oncològic.
Aquesta Unitat atén pacients de tot el món i permet que facin la consulta sense necessitat de viatjar, mitjançant videotrucada i correu electrònic.
Un equip multidisciplinari avalua cada cas i emet una resolució sobre el tipus de tractament reproductiu que cal seguir, consensuat amb el Servei de Reproducció Assistida d'Institut Marquès. Aquesta avaluació multidisciplinària ajuda aquestes pacients a ser mares sense incrementar el risc de recurrència de la malaltia.
Sí que es pot ser mare després del càncer
En aquest cas, la pacient rep tota la informació dels motius mèdics que desaconsellin que cerqui un embaràs. El metge també us explicarà amb detall quines són les proves diagnòstiques o els tractaments oncològics a seguir abans de tornar a avaluar el vostre cas.
Taxes d'embaràs de pacients oncològiques
Quan a una pacient se li diagnostica una lesió precancerosa cervical (anomenada també displàsia cervical, CIN o SIL) és sotmesa a una colposcòpia o una microcolposcòpia que són dos sistemes òptics que ens permeten visualitzar el coll de l'úter amb una gran precisió per buscar les lesions que han provocat la displàsia. Un cop localitzades les lesions es realitza una biòpsia adreçada a la zona afectada. El resultat de la biòpsia ens confirmarà la lesió que pateix la pacient així com el grau de gravetat.
No, es realitza a la mateixa consulta i rarament cal anestèsia local.
Sí, generalment són fàcilment curables amb els diferents tractaments de què disposem. Els casos de lesions de baix grau i molt ben delimitades amb la colposcòpia poden ser sotmeses a tractaments destructius de la lesió amb làser de CO2 o criocoagulació. Les lesions extenses o no fàcilment visibles han de sotmetre's a tractaments excisionals (extirpació), amb nansa diatèrmica. Els casos més greus se sotmeten a una intervenció anomenada conització en què s'extirpa un fragment del coll de l'úter en forma de con.
En els casos de factor masculí sever, abans de realitzar la Fecundació In Vitro amb microinjecció espermàtica és important estudiar l'estudi de la meiosi testicular per descartar anomalies genètiques en els espermatozoides que podrien donar lloc a errors repetits en la consecució d'embaràs o anomalies embrionàries. En alguns casos, si hi ha prou nombre de cèl·lules d'espermatogènesi es pot fer aquest estudi en semen
No, el coll de l'úter té molt poca sensibilitat i generalment realitzem aquests tractaments amb el làser a la consulta o en règim de cirurgia ambulatòria a la clínica. En els casos de tractaments més profunds es poden fer amb una mínima anestèsia local o sedació.
Perquè actualment el càncer de mama és el més freqüent en les dones espanyoles, considerant-se que una de cada 10-13 dones el patirà abans dels 70 anys. D'altra banda, és un dels tipus de càncer en què més ha avançat la medicina quant a diagnòstic precoç i tractament.
També hi ha una gran preocupació per part dels estaments sanitaris: els ginecòlegs explorem les mames de totes les pacients que acudeixen a revisió i es fan campanyes de sensibilització social perquè totes les dones facin controls periòdics.
Actualment, el diagnòstic i tractament del càncer de mama requereix un enfocament multidisciplinari, amb la coordinació de metges de diverses especialitats (ginecòleg, radiòleg, oncòleg, radioterapeuta, etc) a Unitats o Comitès de Mama. Això permet abordar cada cas de manera global, i consensuar de manera individualitzada els passos a seguir.
El càncer és una malaltia en què les cèl·lules s'alteren i es divideixen sense control ni ordre, formant teixit estrany; poden envair i danyar els teixits i òrgans propers. També poden sortir del tumor primitiu i entrar a la circulació sanguínia o al sistema limfàtic, disseminant-se i formant un tumor secundari en una altra part del cos, anomenat metàstasi.
Hi ha diferents tipus de tumors malignes de mama, però tots tenen en comú que formen un nòdul que es pot diagnosticar abans que s'estengui fora de la mama.
És el fet de diagnosticar el càncer de mama en dones que són clínicament asimptomàtiques, és a dir, abans que el nòdul sigui palpable.
Això es realitza amb els programes de screening amb mamografies anuals, a partir dels 40 anys. En els darrers 20 anys els programes de screening han permès incrementar la detecció de tumors no plapables, i incrementar la supervivència fins a un 90%.
Habitualment un tumor mamari es palpa a partir de 1 cm. de mida, en aquesta situació la gran majoria dels casos de càncer són curables, però l'objectiu del diagnòstic precoç és diagnosticar-los abans, en estadis inicials de mida més petita o de microcalcificacions.
Perquè actualment el càncer de mama és el més freqüent en les dones espanyoles, considerant-se que una de cada 10-13 dones el patirà abans dels 70 anys. D'altra banda, és un dels tipus de càncer en què més ha avançat la medicina quant a diagnòstic precoç i tractament.
També hi ha una gran preocupació per part dels estaments sanitaris: els ginecòlegs explorem les mames de totes les pacients que acudeixen a revisió i es fan campanyes de sensibilització social perquè totes les dones facin controls periòdics.
Actualment, el diagnòstic i tractament del càncer de mama requereix un enfocament multidisciplinari, amb la coordinació de metges de diverses especialitats (ginecòleg, radiòleg, oncòleg, radioterapeuta, etc) a Unitats o Comitès de Mama. Això permet abordar cada cas de manera global, i consensuar de manera individualitzada els passos a seguir.
El càncer és una malaltia en què les cèl·lules s'alteren i es divideixen sense control ni ordre, formant teixit estrany; poden envair i danyar els teixits i òrgans propers. També poden sortir del tumor primitiu i entrar a la circulació sanguínia o al sistema limfàtic, disseminant-se i formant un tumor secundari en una altra part del cos, anomenat metàstasi.
Hi ha diferents tipus de tumors malignes de mama, però tots tenen en comú que formen un nòdul que es pot diagnosticar abans que s'estengui fora de la mama.
És el fet de diagnosticar el càncer de mama en dones que són clínicament asimptomàtiques, és a dir, abans que el nòdul sigui palpable.
Això es realitza amb els programes de screening amb mamografies anuals, a partir dels 40 anys. En els darrers 20 anys els programes de screening han permès incrementar la detecció de tumors no plapables, i incrementar la supervivència fins a un 90%.
Habitualment un tumor mamari es palpa a partir de 1 cm. de mida, en aquesta situació la gran majoria dels casos de càncer són curables, però l'objectiu del diagnòstic precoç és diagnosticar-los abans, en estadis inicials de mida més petita o de microcalcificacions.
En la majoria dels casos, la cirurgia és el primer tractament que rep la pacient diagnosticada de càncer de mama, per tal d'extirpar la malaltia a nivell local. En alguns casos, la cirurgia es posposa entre 4 i 6 mesos amb vista a iniciar tractament amb quimioteràpia o hormonoteràpia; la reducció de la mida del tumor sota aquests tractaments ens permetrà a posteriori conservar la mama al moment de la cirurgia.
És l'extirpació quirúrgica de tota la glàndula mamària amb part de la pell, l'arèola i el mugró. Aquest tipus de cirurgia només es realitza quan és imprescindible per a la curació. Moltes vegades n'hi ha prou amb l'extirpació de l'àrea afectada pel tumor. És una intervenció que suposa una mutilació emocionalment dolorosa. Requereix suport psicològic per part de l'equip mèdic, de la família i en molts casos han de donar suport a la pacient especialistes en psicologia clínica.
No sempre: és possible conservar la mama a més d'un 70% de les pacients. Depenent de les característiques del tumor i de la mama de la pacient es pot fer un tractament conservador. El tractament conservador (Tumorectomia, Segmentectomia o Quadrantectomia) consisteix a extirpar el tumor i els teixits adjacents, conservant la major part de la glàndula mamària. Això només és possible mentre no comporti un risc més gran per a la pacient.
En la majoria dels casos, el tractament conservador implica aplicar radioteràpia sobre la mama operada per destruir cèl·lules canceroses que puguin haver quedat a la zona.
El sistema limfàtic és una sèrie de conductes semblants als vasos sanguinis. Possibiliten que les substàncies nutritives i les defenses arribin a les diferents parts del cos. Aquests conductes limfàtics desemboquen en uns filtres que s'anomenen ganglis limfàtics, la missió dels quals és impedir el pas d'infeccions o de cèl·lules tumorals. A nivell de l'aixella, es troben ganglis limfàtics que actuen com a primer filtre dels vasos limfàtics de la mama.
La limfadenectomia axil·lar consisteix a extirpar tots els ganglis limfàtics de l'aixella corresponent al lateral de la mama que presenta el tumor, aquesta operació permet determinar si les cèl·lules canceroses han entrat al sistema limfàtic.
No: és possible preservar els ganglis de l´aixella en més del 60% dels casos. Quan es diagnostica el tumor molt precoçment encara està limitat a l'interior dels conductes glactòfors mamaris, en aquests casos no cal fer la limfadenectomia.
A més, hi ha una tècnica alternativa a la limfadenectomia, l'estudi del gangli sentinella que permet saber si un tumor de mama s'ha estès cap a l'aixella sense haver d'extirpar tots els ganglis.
La rehabilitació és una part molt important del tractament del càncer de mama per ajudar a tornar a l'activitat normal com més aviat millor, i impedir les restriccions de moviment. La recuperació serà diferent per a cada dona, depenent de lextensió de la malaltia, el tractament rebut, i altres factors.
Les cures seran més importants en els casos que es practiqui una limfadenectomia axil·lar; evitant esforços per pesos excessius, extraccions de sang, desinfectant immediatament qualsevol ferida i utilitzant repel·lents d'insectes al camp i cremes solars a l'estiu.
Sí. Un cop finalitzat el tractament del càncer de mama, és important fer exploracions periòdiques de seguiment. El ginecòleg i l'oncòleg continuaran controlant la dona. Els controls periòdics generalment inclouen exploracions del tòrax, axil·la i coll; així com mamografia, ecografia de mama, analítica de sang de marcadors tumorals, radiografia de tòrax, gammagrafia òssia i altres proves.
El gangli sentinella és el primer gangli on drena un tumor mamari i està habitualment situat a l'aixella oa la cadena mamària interna (al costat de l'estèrnum). Estudiant-ho podem saber si un tumor de la mama s'ha estès cap a l'aixella.
La localització del gangli sentinella es realitza mitjançant un líquid marcat amb isòtops (Tecneci 99), que s'injecta al voltant o dins del tumor, després del qual es realitza una gammagrafia per a la seva localització precisa. L'endemà s'extirpen el tumor i el gangli sentinella i el gangli s'analitza immediatament per citologia. Posteriorment es fa l'estudi corresponent.
L'estudi del gangli sentinella evita l'extirpació de tots els ganglis i per tant els seus efectes secundaris, com ara edema del braç, disminució de les defenses i grans cicatrius. En termes generals, l'estudi del gangli sentinella permet evitar un 70% de les extirpacions dels ganglis.
Dependrà del tipus de tumor, mida i estat previ dels ganglis limfàtics.
A l'estudi del gangli sentinella s'accepta mundialment un 4-5% de falsos negatius (extirpació d'un gangli que no és el sentinella i/o micrometàstasi no diagnosticades), amb la possibilitat d'una recidiva local en el temps. El risc d'acumulació de limfa al braç (limfedema) és molt inferior al de la limfadenectomia axil·lar, i només passa en un 5% de les pacients.
L'endometri és la capa interna de l'úter. Generalment el càncer d'endometri es manifesta de la manera següent:
Un diagnòstic de sospita es fa mitjançant l'ecografia ginecològica i la histeroscòpia. El diagnòstic definitiu es realitza per una biòpsia d'endometri que es pot practicar a la mateixa consulta sense grans molèsties per a la pacient.
Tots els casos de càncer són greus, però el d'endometri permet tractaments molt efectius quan es diagnostica en fases inicials. El tractament es basa en la cirurgia i, generalment, radioteràpia i posterior.