Els esteroides anabolitzants androgènics (EAA) són anàlegs sintètics de la testosterona, principal andrògen fisiològic de l’home, produït fonamentalment als testicles (95%) i a les glàndules suprarenals (5%). Es denominen així perquè tenen efectes androgènics (masculinització) i anabolitzants (augment de pes i de massa muscular). La testosterona va ser sintetitzada en laboratori per primera vegada l’any 1935. No obstant això, la seva administració amb finalitats terapèutiques va resultar poc útil, ja que una important fracció del total es perd en passar pel fetge (efecte de primer pas) abans que aconsegueixi la circulació general, per la qual cosa els nivells en sang de l’hormona amb prou feines s’incrementen. Per aquest motiu, per poder aplicar-la com a arma terapèutica ha estat necessari modificar la seva molècula o sintetitzar compostos que aconsegueixin retardar la metabolització i aconseguir mantenir nivells plasmàtics adequats.
Si bé la principal indicació terapèutica dels EAA és l’hipogonadisme (incapacitat del testicle per mantenir els nivells fisiològics de testosterona), també han estat utilitzats en situacions d’anèmia, per fallida medul·lar o per insuficiència renal, malalties cròniques associades a dèficit proteic, infeccions severes com la SIDA, cremades severes, fractura de maluc i hepatitis alcohòlica entre d’altres.
A més de la seva possible indicació mèdica, en els últims anys s’ha observat un consum abusiu i incrementat amb la finalitat d’augmentar la massa muscular, per part d’esportistes, especialment culturistes i joves usuaris de gimnàs que simplement persegueixen millorar el seu aspecte físic.
L’administració d’aquestes dosis suprafisiològiques pot tenir, entre d’altres, efectes secundaris a nivell reproductiu i sexual.
Quan el nivell de testosterona en sang sobrepassa el límit fisiològic, es produeix una inhibició de l’eix hipotàlem-hipofisari que condueix a una disminució de la producció de les hormones LH i FSH encarregades d’estimular el testicle perquè produeixi testosterona i espermatozoides, respectivament. Com a conseqüència, disminueix el volum testicular prop d’un 20% i també la producció d’esperma, podent arribar a zero, encara que el volum d’ejaculat roman inalterat. Si se suspèn el consum, en el 60% dels casos es recupera la fertilitat de forma espontània als 6-9 mesos. En altres ocasions serà necessari donar tractament amb FSH i LH per estimular el testicle.
Sí. Paradoxalment, l’excés d’andrògens pot produir ginecomàstia (desenvolupament de la mama masculina). En alguns teixits, com el de la mama, l’excés d’andrògens és transformat per un enzim denominat aromatasa en estrògens. Els estrògens promouen el desenvolupament i creixement de la glàndula mamària. El cessament en el consum i el tractament amb antiestrògens aconsegueix la remissió completa en prop del 80% dels casos quan el temps d’evolució és curt. Però si la grandària de la mama és major de 6 cm i/o el temps d’evolució igual o superior a 2 anys, el tractament haurà de ser quirúrgic (mastoplastia).
Sí. Un altre efecte paradoxal del consum d’EAA és l’aparició de disfunció erèctil i/o disminució de la libido. En condicions normals només el 2-3% de la testosterona total circula lliurement per la sang i és la responsable dels efectes fisiològics. Entre un 35-60% de la testosterona es desactiva en fixar-se a la SHBG (sex hormon binding globulin), proteïna produïda al fetge i que s’encarrega de transportar les hormones sexuals (andrògens i estrògens). La resta de la testosterona total circula per la sang unida a una altra proteïna, l’albúmina, i pot ser recaptada en passar pels capil·lars sanguinis. D’aquesta forma, la testosterona lliure i la lligada a l’albúmina constitueixen la testosterona biodisponible, és a dir, la que pot utilitzar l’organisme. L’augment dels estrògens a causa de la transformació de l’excés d’andrògens per l’aromatasa estimula la producció de SHBG, cosa que augmenta la testosterona fixada a aquesta proteïna i disminueix la testosterona lliure i la biodisponible. Com a conseqüència, poden aparèixer disfuncions sexuals com la disfunció erèctil i/o disminució de la libido. El cessament del consum d’EAA farà reversible aquesta situació en la majoria dels casos.
L’abús d’anabolitzants produeix efectes adversos sobre la majoria d’òrgans o sistemes. A nivell cardiovascular, incrementen el risc de patir una malaltia coronària ja que produeixen hipertensió arterial, disminució del HDL colesterol o “colesterol bo” i incrementen l’agregació plaquetària. Aquests factors s’han considerat com a mecanismes fisiopatològics que causen les fallides cardíaques, infarts fonamentalment, accidents vasculars cerebrals o patologies vasculars perifèriques que s’han descrit en culturistes que consumien grans dosis d’EAA de forma crònica. Els EAA són hepatotòxics, especialment els d’administració oral. S’ha descrit l’aparició de tumors (benignes i malignes) en casos de consum crònic. El consum massiu d’EAA s’ha associat a un augment de l’agressivitat i malalties psiquiàtriques: episodis de depressió, mania, deliri, suïcidis i homicidis. Aquests quadres es manifesten, fonamentalment, durant els períodes d’administració d’EAA. Informes esporàdics han suggerit una relació directa entre l’abús d’EAA i la psicosi aguda en persones susceptibles. Altres autors han suggerit també la inducció d’un quadre de dependència psicològica en els consumidors habituals d’EAA, així com l’associació existent en el consum d’EAA i d’altres drogues d’abús, com ara l’alcohol, l’haixix, el tabac i la cocaïna, entre d’altres.
L’existència de consumidors “il·legals” d’EAA ha donat a aquest grup d’hormones rellevància sanitària i toxicològica, atès que es consumeixen grans quantitats sense cap tipus de control mèdic.
Els EAA poden obtenir-se fàcilment a través d’Internet, de fet existeix un autèntic mercat negre al voltant de la venda d’aquestes substàncies. Encara que a Espanya no existeixen xifres reals sobre el consum d’anabolitzants, segons un estudi recent de la Comissió Europea, el 6 % dels europeus que acudeixen regularment a un gimnàs reconeixen prendre fàrmacs per millorar el seu rendiment o aspecte físic. En el cas d’Espanya, aquesta xifra equivaldria a 20.000 persones, majoritàriament homes d’entre 25 i 29 anys. L’ús il·lícit d’aquestes substàncies s’ha convertit en un problema important de salut pública en molts països.