El puerperi o postpart

Què és el puerperi?

El puerperi és el període posterior al part, en el qual el cos recupera la situació prèvia a l’embaràs. Comprèn les sis setmanes que segueixen al part.

Durant el puerperi és molt important cuidar-se i seguir una dieta equilibrada. Especialment si dóna el pit al seu fill, necessitarà una aportació calòrica correcta i amb tots els nutrients. Recordi que ara no és el moment de seguir una dieta estricta.

Durant el puerperi (la “quarantena”) tindrà pèrdues de sang (loqui), que són les diferents secrecions uterines que ha d’expulsar. Poden durar uns 30-40 dies durant els quals aniran canviant. Si en algun moment creu que fan molt mala olor ens ha de contactar.

Si el part ha estat vaginal, al cap de poques hores i assegurant-se que no es mareja, ja es pot dutxar completament. Si li han fet una episiotomia la pot rentar sense por amb aigua i sabó, i després ha d’assecar bé la ferida, no cal fer res més. Pot rentar-se el cap quan vulgui.

Si el part ha estat per cesària haurà d’esperar una mica més a dutxar-se, quan el metge li deixi aixecar.

Ha d’evitar banyar-se i el coit fins acabada la quarantena.

Els músculs abdominals i pèlvics van tornant de mica en mica al seu to normal. Durant l’embaràs i el part es poden produir sobredistensions i esquinçaments musculars, i per aixó s’han de realitzar exercicis de rehabilitació abdominals i pèlvics, per prevenir prolapses i hèrnies. No és aconsellable iniciar-los massa d’hora, i sempre és millor si rep orientació com la que pot obtenir als centres especialitzats.

Les primeres hores també li pot costar la micció espontània degut a la disminució de to de la bufeta en parts molt prolongats o instrumentats, i a l’anestèsia peridural. És important durant les primeres hores obligar-se a una micció freqüent, perquè el buidament correcte de la bufeta permet una millor involució uterina. Més endavant pot presentar certa incontinència urinària i és recomanable fer els exercicis de rehabilitació miccional de Kegel per prevenir les incontinències prolongades que es poden agreujar amb el pas del temps.

És freqüent tenir restrenyiment després del part, degut als ènemes, a la falta d’ingesta, a la disminució de l’activitat física, a la presència d’hemorroides, etc.

En aproximadament dues setmanes el to i la motilitat del budell es normalitzaran. Intenti seguir una dieta rica en fruita i fibra. Pot prendre algun laxant suau que no s’absorbeixi a nivell intestinal. Per les hemorroides hi ha diverses cremes que milloren els símptomes, el seu metge li podrà receptar.

La lactància

La millor opció per la lactància del seu bebè és la que vostè decideixi. La lactància artificial no és dolenta. La lactància materna és la millor opció si vostè està convençuda i il·lusionada i disposa del temps necessari.

Si ha optat per la lactància artificial o per algun motiu en el seu cas es desaconsella la lactància materna, li haurà de comunicar al seu ginecòleg perquè li recepti els fàrmacs que suprimeixen la pujada de la llet.

Per la lactància materna s’ha de posar el nounat al pit el més aviat possible, perquè la succió és un estímul per la pujada de la llet. Això es dóna generalment entre el tercer i quart dia postpart, no es desesperi! La pujada s’acompanya d’un augment de volum del pit, d’una certa retenció de líquid i d’un augment normal de la temperatura que no dura més de 24 hores.

La primera secreció del pit és el calostre (els primers cinc dies postpart), amb un contingut d’immunoglobulines (“defenses”) alt per protegir el nounat de les infeccions.

Ha d’evitar fumar, l’alcohol i qualsevol medicament que el seu metge no li hagi receptat, perquè quasi tots s’excreten per la llet materna.

Durant la lactància materna es pot trobar amb:

Estríes al mugró: ha de col·locar el bebè en una posició correcta quan mama, altrament les cremes preventives no tenen cap efecte.
Ingurgitació (congestió) mamària): quan el pit no s’acaba de buidar. Es pot alleugerir amb calor local, analgèsics i amb un sostenidor ajustat.
Mastitis: és la inflamació de la mama, que està vermellosa, calenta i dolorosa. Avisi el ginecòleg i no interrompi la lactància.

Si dono el pit em puc quedar embarassada?

Durant la lactància la fertilitat disminueix per la falta d’ovulació, i moltes dones estan amenorreiques (no tenen la menstruació). Això no vol dir que no es puguin quedar embarassades, per tant s’ha de pensar en l’anticoncepció i consultar el ginecòleg sobre el mètode més adequat.

Quan s’ha de trucar el metge durant el postpart?

Situacions en què ha de contactar el metge durant el puerperi:

Febre superior 38ºC.
Hemorràgia important.
Loqui pudent.
Envermelliment i dolor intens al pit o a l’episiotomia.
Dolor o inflamació de una cama.
Dificultat respiratòria.
Molèsties urinàries.

Depressió postpart

Entre un 30-80% de puèrperes poden presentar depressió postpart, que no acostuma a ser greu. Els signes i símptomes més freqüents són: tristesa, plor, canvis d’humor, irritabilitat, confusió, oblits, cefalea, indiferència cap al nounat, trastorns del son, cansament i angoixa. És una reacció general a una situació d’estrès, relacionada també amb la caiguda brusca dels nivells hormonals després del part, i en general millora en pocs dies. És important que la dona tingui el recolzament de la parella, la família, i ajuda domèstica, que miri d’arreglar-se i que intenti sortir de casa.

És aconsellable conèixer aquest trastorn abans del part i comentar-ho amb la parella, per tal d’obtenir la màxima ajuda en aquests dies tan importants de la seva vida.

Institut Marquès col·labora amb un equip de psicòlegs especialitzats en l’Atenció Postpart, que l’orientarà i aconsellarà durant aquesta etapa.

Per informar-te contacta amb nosaltres.