Tractaments de Reproducció Assistida
La inseminació artificial pot ser una opció en casos seleccionats, especialment quan l’edat de la dona, la reserva ovàrica, la permeabilitat de les trompes i la qualitat seminal permeten plantejar una tècnica més senzilla que la FIV. El tractament es pot fer amb semen de la parella o amb semen de donant, segons la situació mèdica i personal de cada pacient.
Abans d’indicar una inseminació artificial, l’especialista revisa l’estudi de fertilitat, el cicle ovulatori i els resultats del seminograma. Aquesta valoració és important perquè la inseminació artificial no és adequada per a tots els casos d’infertilitat. Quan hi ha un factor masculí moderat o greu, una reserva ovàrica baixa, una edat materna avançada, trompes obstruïdes o tractaments previs sense èxit, el metge pot recomanar valorar directament una FIV.
L’objectiu és escollir el tractament més adequat des del punt de vista mèdic per a cada cas, evitant retards innecessaris i explicant de manera clara les possibilitats reals d’embaràs.
Generalment, la inseminació artificial es recomana a dones de fins a 38 anys.
Primera visita + Orientació mèdica + Proves mèdiques
Estimulació ovàrica + Controls ginecològics + Preparació mostra de semen + Inseminació
Beta espera + Test d'embaràs
El donant és elegit personalment pel metge per garantir el més adequat per a cada pacient. Es té en compte tant el grup sanguini com el RH com les característiques físiques dels futurs pares (color d'ulls, de pèl, de pell, etc.) així com els trets hereditaris del seu caràcter.
Els donants se sotmeten a una revisió mèdica i analítica molt completa que inclou estudi del cariotip, tests per descartar malalties infeccioses i proves específiques per descartar les mutacions més freqüents a la població europea.
També se'ls realitzen anàlisis de sang que es repeteixen periòdicament per detectar malalties de transmissió sexual, una història clínica familiar amb què es descarten possibles malalties, proves per detectar anomalies cromosòmiques a l'ejaculat (FISH en espermatozoides) i una exhaustiva valoració sociològica i psicològica.
Consulta a continuació els preus base dels nostres tractaments. Financem els teus tractaments sense interessos. Informa't aquí de les opcions de finançament.
La inseminació artificial és menys invasiva i menys costosa que la fecundació in vitro (FIV). En la inseminació artificial, la fecundació ocorre de manera natural dins del cos, mentre que en la FIV la fecundació es realitza en un laboratori i després els embrions es transfereixen a l’úter.
El cost de la inseminació artificial pot variar segons la clínica i el país, però generalment se situa entre 600 i 2.000 euros per cicle. Aquest cost pot incloure consultes mèdiques, ecografies i el procediment d’inseminació en si.
La inseminació artificial no sol ser dolorosa, encara que algunes dones poden experimentar molèsties lleus o rampes similars a les menstruals durant el procediment.
L’estimulació ovàrica es realitza mitjançant l’administració de medicaments hormonals que ajuden els ovaris a produir més d’un òvul en un cicle. Això augmenta les possibilitats d’èxit en la inseminació artificial.
El semen passa per un procés de capacitació al laboratori, on se seleccionen els espermatozoides de millor qualitat i s’eliminen aquells que no són viables. Aquest procés augmenta les probabilitats d’èxit en utilitzar només els espermatozoides més mòbils.
Sí, és possible utilitzar semen de donant a la inseminació artificial. Aquest és un enfocament comú per a dones solteres, parelles lesbianes o en casos d'infertilitat masculina severa.
La inseminació artificial sol ser un procediment breu i ambulatori. En molts casos no requereix un repòs prolongat, tot i que l’equip mèdic indicarà les recomanacions concretes segons el tractament i la situació de la pacient.
El pas a la FIV es pot valorar si no s’aconsegueix l’embaràs després de diversos intents, si l’edat o la reserva ovàrica redueixen el marge de temps disponible, si els resultats del seminograma no són prou adequats per a una inseminació o si hi ha una causa d’infertilitat que requereix una fecundació al laboratori. La decisió s’ha d’individualitzar amb l’especialista.