Avui, fa exactament un any, vam sortir de casa en direcció Barcelona plenes d’esperança, amor, fe i finds i tot una mica d’excitació.
Vam fer la transferència d’embrions el 15 de juliol a les 12h.
Per una vegada vam arribar mb molta antel·lació i a les 11:30h ja estàvem, a la sala de trasfers amb tot l’equip.
Va ser el moment més emocioannt de la meva viuda. Encara no us havia escrit després del naixement del Dylan per donar-vos les GRÀCIES a tots, del primer fins a l’últim. Ho faig avui, un any després del que va ser el millor dia de la meva vida, de la nostra vida…
Avui el Dylan té 3 mesos i mig i és un nen molt dolç, alegre, somrient, bo i, el més important, en perfecte estat de salut. Mentre esperàvem per venir a visitar-vos amb ell, volia donar-vos les GRÀCIES de tot cor de part nostra.
Que Déu us beneeixi sempre i a l’alegria que amb la vostra feina podeu donar a la gent.