Vulvovaginitis

La vulvovaginitis és una inflamació de la vagina i la pell externa que envolta la vagina (la vulva). Aquesta inflamació pot ser infecciosa i no infecciosa. A més sol estar associada a picor, flux vaginal de diferents característiques, amb o sense mala olor, coïssor i cremor en orinar.

Causes: la vulvovaginitis pot donar-se en qualsevol edat. És un problema molt molest i molt comú. Pot ser ocasionada per infeccions per fongs (càndides), bacteris, virus, irritants químics, al·lèrgies, paràsits…

Una de les causes més freqüents és la infecció per la Candida albicans. És un fong que habita normalment a la vagina i al tub digestiu però que en ocasions prolifera i causa molèsties. Aquesta infecció sol aparèixer després del tractament amb antibiòtics o bé espontàniament. El símptoma primordial d’aquesta infecció és la coïssor genital associada a enrogiment de la zona i flux vaginal blanc i espès (com de llet tallada).
Una altra causa molt freqüent de vulvovaginitis és la vaginosis bacteriana, és una proliferació d’un tipus de bacteris anaeròbics (que no necessiten oxigen per sobreviure) que habitualment colonitzen la vagina en concentracions baixes. El predomini d’aquests bacteris produeix (a causa del tipus de metabolisme) un flux de color grisenc amb mala olor (olor a peix).

Menys freqüent que les altres dues és una malaltia de transmissió sexual anomenada Tricomoniasi: infecció per un paràsit flagel·lat que dóna com a resultat picors i un flux abundant color groc-verdós.

La vulvovaginitis també pot deure’s a substàncies irritants que poden causar reaccions al·lèrgiques com ara sabons, banys d’escuma, espermicides, al·lèrgia al làtex dels preservatius, perfums, roba que no deixi ventilar la zona, tovalloles higièniques, detergents, etc. Aquest teixit irritat és fàcilment sobreinfectat per organismes que es reprodueixen en aquestes condicions d’humitat i excoriacions (pell inflamada). En tractar-se la infecció es perpetuen els símptomes perquè les substàncies irritants continuen afectant la zona.

Una altra causa de coïssor a la vulva que no és una inflamació pròpiament és l’atròfia vaginal secundària a la menopausa. Els genitals i sistema urinari de la dona depenen d’estrògens. Aquesta hormona disminueix substancialment durant la menopausa i fa que la pell i mucosa d’aquesta zona esdevinguin més primes.

Símptomes:

Irritació i coïssor del perineu
Inflamació dels llavis de la vulva i resta de la zona perineal
Flux de diferents característiques
Mala olor
Cremor en orinar

Diagnòstic: són tantes les causes de coïssor a la vulva que el millor és consultar el seu ginecòleg per al diagnòstic adequat i el tractament específic.

Tractament: el tractament és específic per a cada malaltia. Aquest pot incloure antibiòtics o antifúngics per via oral o local (amb cremes i òvuls) si el problema és infecciós. També es poden utilitzar antihistamínics o corticoides tòpics per a problemes d’al·lèrgies o irritacions. Durant la menopausa la millor manera de tractar l’atròfia vulvar és amb estrògens locals que en alguns casos no s’absorbeixen per via sistèmica o ho fan en molt poca quantitat.

Prevenció: atès que algunes de les causes d’inflamació genital poden ser malalties de transmissió sexual, és important utilitzar preservatiu en les relacions sexuals. L’ús de roba folgada, adequadament absorbent a més d’una higiene apropiada amb sabó neutre pot prevenir molts casos de vulvovaginitis. És important recordar que el rentat freqüent i exhaustiu de la regió genital no fa més que ressecar la pell, irritar-la i predisposar a infeccions o empitjorar la situació d’una infecció ja existent.