Quan i per què es produeix?

En condicions normals la bufeta emmagatzema aproximadament mig litre d’orina abans que se senti la necessitat d’anar al bany. El múscul que es contreu per provocar la micció (detrusor) ha de contreure’s correctament per permetre buidar completament la bufeta. I els músculs uretrals que en condicions normals frenen la sortida de l’orina (esfínters urinaris) han de relaxar-se.

La continència es dóna per un perfecte funcionament i coordinació de tot el tracte urinari inferior amb el sistema nerviós responsable de la seva activitat. Una alteració en qualsevol d’ells pot provocar la incontinència.

La incontinència es produeix quan la pressió intravesical és major que la pressió uretral. Pot succeir per un augment en les contraccions del múscul detrusor (el que ens fa orinar), per una alteració en l’esfínter uretral extern, per alteracions en sòl pelvià (prolapses genitals…), per fallida de l’esfínter intern o per una lesió orgànica o cerebral.

Les dones tenen una major tendència a presentar incontinència d’orina durant l’embaràs i en el postpart, i si no es tracta pot anar empitjorant amb els anys. També augmenta la incontinència en les dones a partir de la menopausa per un deteriorament dels teixits i músculs del sòl pelvià i els canvis hormonals que se succeeixen. Malalties neurològiques com ara l’esclerosi múltiple o traumatismes en la columna també poden associar-se a la incontinència.