Tipus d’incontinència

  1. Incontinència urinària d’urgència: és la pèrdua involuntària d’orina acompanyada o precedida de la necessitat urgent d’orinar. L’origen en aquest cas es troba en el múscul detrusor.
  2. Incontinència d’esforç: es tracta de la pèrdua d’orina quan es realitza un esforç físic com pot ser riure, esternudar, tossir, aixecar un pes, córrer, saltar i en alguns casos pot arribar a produir-se simplement en aixecar-se o caminar. La pèrdua pot ser de gotetes o un doll important d’orina.És la causa més freqüent d’incontinència en dones. Es deu a una alteració de les estructures de la base de la bufeta, uretra i coll vesical. De manera que en realitzar un augment en la pressió abdominal, aquest no es transmet de manera correcta a la uretra, cosa que provoca la fuita d’orina. L’embaràs, l’edat, l’atròfia de la musculatura perineal, l’obesitat i la tos crònica es relacionen amb aquest tipus d’incontinència.
  3. Incontinència urinària mixta: quan es donen els dos tipus anteriors associats.
  4. Incontinència urinària per sobreeiximent: es produeixen fuites en forma de degoteig sense que el pacient percebi desig miccional. Aquest tipus d’incontinència sempre és secundària a una retenció urinària. Pot produir-se per obstrucció o per lesió neurològica.
  5. Incontinència Urinària funcional: s’associa a malalties mentals com ara l’Alzheimer, el Parkinson o la depressió; encara que el sistema urinari funcioni amb normalitat, el malalt és incapaç de controlar la micció.