Càncer de coll uterí

Els tumors ginecològics, sense comptar el càncer de mama, representen entre el 15 i el 20% dels tumors de la dona. A nivell mundial el càncer ginecològic més freqüent és el de cèrvix (coll uterí) amb un 12%, seguit pel d’ovari (4,3%), endometri (3,7%), vulva i vagina. Després del càncer de pell, el de cèrvix és el més freqüent en les dones.

En la majoria de països occidentals la incidència i mortalitat per càncer de cèrvix està disminuint des de fa 35 anys. A Espanya, per exemple, actualment, el càncer més freqüent és el d’endometri, seguit del de cèrvix i ovari. Això és degut a la generalització de la revisió ginecològica i la citologia, que ens permet diagnosticar en etapes precanceroses i tractar-lo en aquest moment. Perquè el càncer de coll uterí és dels pocs que es poden prevenir o diagnosticar molt precoçment.

Com es diagnostica el càncer de cèrvix?

En els estadis precoços, el diagnòstic es realitza fonamentalment per una exploració ginecològica completa, amb citologia. La conformitat diagnòstica sempre ha de ser mitjançant biòpsia.

En casos més avançats, el principal motiu de consulta són les metrorràgies (hemorràgies uterines) o les coitorràgies (pèrdues de sang durant les relacions sexuals) de vegades indolores i d’escassa intensitat. La majoria de les pacients són diagnosticades al voltant dels 40-50 anys.

Com es tracta el càncer de cèrvix?

El tractament del càncer de cèrvix és molt variat i dependrà de l’estadi en què es trobi el tumor en el moment del diagnòstic, així com de l’edat de la pacient i els seus desitjos gestacionals.

Els tractaments més habituals són:

• Conització cervical (Estadis premalignes)

• Traquelectomía (Estadis precoços, amb desig gestacional)

• Histerectomia radical per via vaginal (Op. Shauta) i linfadenectmia per laparoscòpia.

• Histerectomia radical i limfadenectomia (Op, Wertheim) per via abdominal o laparoscòpica.

• Quimioteràpia i / o Radioteràpia (Estadis avançats)

¿Quina és la supervivència de les pacients amb càncer de cèrvix?

La supervivència depèn de diversos factors, com la mida del tumor, afectació de ganglis limfàtics, l’edat, el tipus de tumor …Als 5 anys, la supervivència varia des del 97% en els tumors petits sense afectació ganglionar fins al 35%, en els casos en què hi ha afectació de tres o més grups ganglionars.