L’herpes genital

El quadre típic de l’herpes genital s’inicia amb formigueig de la zona compromesa que després es converteix en dolor, picor o coïssor en alguna zona de la regió genitoanal, on s’observen unes petites lesions ampul•loses que després s’ulceren (nafres) agrupades en forma de raïm sobre una àrea envermellida. Cadascuna d’aquestes lesions no sol superar els 3-5 mm de gruix.

Generalment es palpa algun gangli inguinal inflamatori (dolorós). Només aproximadament la meitat dels pacients contagiats tenen un quadre típic com el descrit. És per això que menys de la meitat de les persones contagiades sap que ho estan. Aquesta és una de les raons de l’elevada prevalença d’aquesta infecció a Espanya que voreja el 20% de la població sexualment activa.

Actualment es pot tractar el brot agut per disminuir el temps de malaltia però aquest tractament no és curatiu.

Més o menys un 10% dels pacients que adquireixen la malaltia patiran brots repetits d’herpes fins a 4 vegades l’any.

Existeixen tractaments supressors per a persones amb moltes recaigudes per any. Aquest consisteix en una presa diària de tractament amb un antiviral. Aquest tractament també disminueix la contagiositat de l’infectat.

És important esmentar que quan hi ha lesions és quan el contagi és més fàcil, però l’absència de lesions no garanteix el no contagi. Entre un 20 – 40% d’infectats tenen secreció asimptomàtica de partícules virals, significant que poden contagiar.