Els estels són al cel; els somnis, no ho sé…

Fa temps, per expressar el meu estat d’ànim feia servir la frase d’una cançó: “Els estels són al cel; els somnis, no ho sé, només sé que són pocs els que es compleixen”. Després d’un embaràs ectòpic i de diversos intents fallits a Itàlia, el meu somni es va fer realitat després del segon cicle de embriodonació, gràcies a vosaltres i als donants del meu preciós nen, que va néixer a l’abril de 2011. Ara té tres anys i mig i només puc dir que és tota la meva vida, que ha trastocat la meva existència de manera positiva i que el vaig sentir 100% meu des del moment en què va arribar al meu úter. Té molt de mi: el caràcter, els ulls… què més puc dir? És un nen molt intel·ligent i molt despert, però ja se sap: tot i que cada nen ho és per la seva mare, el meu realment ho és!

Gràcies de tot cor des de Venècia.

(Venècia, novembre de 2014)