I el dia de Nadal, després de cinc llargs anys, per primera vegada hi ha un cor que batega dins meu.
La nostra història ha estat llarga i particular; vam començar a buscar un fill als 28 anys i, després d’un any sense resultats, vam iniciar totes les proves, moltes proves, per arribar a un diagnòstic d’infertilitat masculina.
Així que, sense pensar-ho molt, entenem que la ciència és el nostre únic camí. Fem vuit intents entre IUI i ICSI, tots negatius. Mentrestant seguim fent i repetint les proves per a tractar un problema femení, que tampoc surt a la llum. Després de tres anys d’intents negatius i dolorosos amb els nostres propis gamets, finalment ens vam decidir a canviar el rumb. Després de mesos de dubtes i incertesa, ens adonem que l’ADN no és important per a nosaltres, volem formar una família i acceptem la idea d’aconseguir-ho a través de la donació d’altres persones.
Fem tres intents de donació d’embrions a Grècia i tots són negatius. Estem destruïts, jo segueixo fent proves que no confirmen cap causa femenina, però cada vegada estic més convençuda que el meu úter és hostil i no sóc capaç de quedar-me embarassada.
Ens prenem una llarga pausa, fins que un dia assisteixo a una reunió a Milà de l’associació STRADA PER UN SOGNO ONLUS a la qual pertanyo, i que en tots aquests anys m’ha ajudat i m’ha donat suport. Allà conec al Dr. Suñol de l’Institut Marquès.
M’agrada molt, em sembla un doctor molt preparat i sobretot, humà. Sé que el centre està a l’avantguarda tant pel que fa al personal mèdic com al laboratori d’Embriologia.
Així que decideixo provar-ho, em poso en contacte amb ells i el Dr. Suñol es preocupa molt pel meu cas i l’analitza en detall. Respon a tots els meus dubtes i preocupacions, em tracta com una persona i no com a un número, i això ha estat crucial per a mi.
Mentrestant canvio de ginecòleg i em trobo amb “el meu àngel”, la Dra. Simona Vailati.
Juntes analitzem tota la meva història, i decidim provar un pla de tractament amb cicle espontani, que no he provat mai abans.
La Dra. Vailati em seguirà pas a pas, amb la màxima professionalitat i amb molta dolçor i empatia. Entenc que li importo, que aquesta vegada és diferent i que he trobat al metge adequat.
I en un dia ventós de novembre sóc a Barcelona, on em donen la benvinguda uns assistents somrients i una doctora molt maca em transfereix tres preciosos embrions, que fins i tot veig a la pantalla.
M’acomiaden convidant-me a fer una passejada i, de fet, vaig a menjar-me una bona paella i a donar un agradable passeig!
Per primera vegada, dotze dies després obro el meu informe i llegeixo 403… una xifra que quedarà gravada per sempre més en el meu cor.
Unes setmanes més tard veiem un parpelleig a l’ecografia: hi ha un cor que batega i mai no vaig pensar que podria passar-me a mi!
Òbviament, l’esperança ara és que tot vagi bé, però, de moment, després de tantíssim patiment veiem una mica de llum. Ara sé que el meu cos funciona, només calia trobar l’ajust adequat!
I per a mi l’ajust adequat ha estat trobar un gran centre com l’Institut Marquès, amb el seu personal, tan atent amb els pacients, amb un laboratori de gran qualitat i amb una tecnologia avançada, així com haver trobat “el meu àngel”, la Dra. Vailati, que m’ha seguit a Itàlia i ha trobat el camí just perquè el meu úter fos receptiu.
Mai podré donar les suficients gràcies a aquestes persones que m’han ajudat a canviar la meva vida per a millor.
Així que per a totes les parelles que, com nosaltres, han passat per diversos intents i han perdut l’esperança, de vegades, només cal donar la volta a la cantonada per trobar les persones adequades que ens puguin ajudar de veritat. De fet, es diu que la reproducció assistida és qüestió de sort, però també cal ajudar a la sort!
Clínica de Reproducció Assistida - Institut Marquès