Els embrions poden autorreparar-se des del segon dia de vida

Existeixen embrions que, de sobte, el segon o tercer dia fan desaparèixer a una de les seves cèl·lules. Per exemple, passen de tenir quatre a tres i, després, segueixen dividint-se, com si no hagués passat res. Fins ara, aquest fet es considerava anòmal. Un estudi d’Institut Marquès, centre de referència internacional en reproducció assistida, demostra que, d’aquesta manera, la naturalesa aconsegueix autorreparar-se.

Aquest revelador descobriment ha demostrat que els embrions que han reabsorbit cèl·lules i després segueixen dividint-se fins al blastocist (l’etapa primerenca del desenvolupament embrionari, que succeeix entre el 5è i el 6è dia després de la fecundació) tenen la mateixa taxa d’implantació, d’embaràs evolutiu i de nen nascut sa.

L’estudi, presentat en el 35è Congrés de l’European Society of Human Reproduction and Embryology (ESHRE), que va celebrar-se del 23 al 26 de juny a Viena, ha estat possible gràcies a l’Embryoscope, incubadores d’embrions que duen incorporada una càmera de vídeo que filma el seu desenvolupament. En els tractaments de Fecundació In vitro (FIV) els embrions es classifiquen seguint unes pautes basades en el seu aspecte i en la seva forma de desenvolupar-se. D’aquesta manera, es transfereixen a la pacient els que es consideren amb millor pronòstic per implantar-se i seguir evolucionant.

Una mostra de 23.340

Amb les normes establertes actualment, es considera que els embrions que no segueixen les pautes marcades tenen menys possibilitats de desenvolupar-se. En aquest sentit, Institut Marquès està avaluant de nou aquestes pautes. Així, ha demostrat que molts criteris estàndard són erronis.

En l’estudi retrospectiu es va analitzar el desenvolupament de 23.340 embrions, des de la fecundació fins a l’estadi de blastocist. En 303 d’aquests, s’observa la presència d’absorció completa d’una de les seves cèl·lules. Aquests van presentar una lleu disminució de la proporció que arriba a blastocist, però es manté la de nascuts. Aquest fet fa pensar que en aquesta absorció estaria implicada la detecció precoç d’errors per part de les cèl·lules. Els embrions que són capaços de superar aquesta reparació presenten el mateix potencial reproductiu.