Les 5 etapes de la vida fèrtil de la dona

Des d’Institut Marquès volem celebrar el dia de la dona analitzant l’evolució de la vida fèrtil femenina. Aquesta etapa dura menys de 30 anys, i aquestes són les tres dècades en les que les dones poden ser mares. A partir dels 14 la majoria de dones ja han començat a ovular i a partir dels 44 les possibilitats biològiques de ser mare són molt baixes. Això no significa que sigui impossible quedar-se embarassada a partir d’aquesta edat (en els darrers mesos hem conegut dos casos de dones en edat avançada que han tingut fills que, per motius diversos han estat protagonistes als mitjans), però sí que la probabilitat d’èxit és molt menor.

L’època fèrtil femenina la podem dividir en 5 etapes que, com hem comentat podem marcar com a inici als 14 anys. L’organisme de cada nena evoluciona a un ritme diferent, però a aquesta edat la majoria ja han viscut la primera menstruació, moment en el que comencen a ovular.

Després de7 anys, la dona inicia la seva etapa més fèrtil, en la que l’organisme està en les millors condicions per quedar-se embarassada. Aquesta segona fase dura fins els 30, quan la fertilitat comença a decaure i, poc a poc, amb el pas dels anys, cada vegada és més complicat aconseguir ser mare degut a l’evolució biològica de l’organisme.

En la societat que vivim actualment, durant aquesta etapa de 9 anys el fet de ser mare no es troba entre les prioritats de la majoria de les dones. És una etapa en la que les dones es troben en plena formació acadèmica i posteriorment iniciant el seu camí laboral, amb unes preferències socials lluny de les responsabilitats que implica formar una família. Així, sense adonar-se’n, sovint es troben en que quan comencen a valorar la opció de quedar-se embarassada, les dificultats augmenten a causa de la progressiva disminució de la fertilitat amb el pas dels anys.

És per aquest motiu que, des d’Institut Marquès, oferim la possibilitat que les dones vitrifiquin els seus òvuls. Així, quan senten que és el moment per iniciar l’aventura d’intentar quedar-se embarassada pugui comptar amb uns òvuls de la qualitat de la seva etapa de màxima fertilitat i trobant-se elles en la seva etapa de més maduresa personal. A Espanya ja s’ha aconseguit el naixement de diversos nens amb aquest procediment, que ofereix unes taxes d’embaràs similars a les que s’obtenen amb òvuls en fresc.

Aquest procés consisteix en una solidificació cel•lular a baixes temperatures i en molt poc temps, sense que hi hagi formació de gel. Per aconseguir-ho es fan servir grans quantitats de crioprotectors cel•lulars que eviten la ruptura de les membranes cel•lulars. Amb el temps, quan es decideixi buscar l’embaràs, es procedeix a la descongelació dels ovòcits i posterior inseminació. Els embrions es transfereixen dos o tres dies més tard sense necessitat de sotmetre a la dona a tractament hormonals.

Als 37 anys la fertilitat de la dona decreix acceleradament fins els 44, edat en la que les possibilitats biològiques de ser mare són molt baixes. A partir d’aquesta edat sempre es recomana avaluar la reserva ovàrica realitzant una ecografia transvaginal durant els primers dies del cicle, amb recompte de Folicles Antrals (RFA), i una determinació analítica de l’Hormona Antimuleriana (AMH), que es pot realitzar en qualsevol moment del cicle ovàric. Altres paràmetres analítics a tenir en compte són les hormones basals (FSH, LH i estradiol) realitzats en el segon o tercer dia de la menstruació. En definitiva es tracta de preparar-se per la maternitat, especialment quan la decisió es pren a una edat més avançada.