Escric tot això perquè vull transmetre molts ànims a tantes i tantes dones que, igual que jo, han patit i segueixen patint per no quedar-se embarassades… per ser etiquetades d’infèrtils.
Què faria diferent si tornés a començar? Sens dubte, buscaria ajuda molt abans. Quan nosaltres vam començar a buscar, jo tenia 36 anys i portava 9 mesos amb qui és ara el meu marit. Creia fermament que el miracle de concebre es donaria. Només calia tenir paciència… Només! En aquest moment, era totalment reticent a fer cap tipus de tractament de reproducció assistida perquè això no anava amb mi i tenia les meves pròpies teories… Estava ben equivocada!
Feia dos anys que ho intentàvem quan una amiga em va recomanar un ginecòleg privat bastant reconegut. Em van detectar un hidrosàlpinx a la trompa esquerra, és a dir que la trompa estava obstruïda i calia operar. Després de la cirurgia, no em va agradar l’enfocament ni la “lleugeresa” amb la qual es va tractar l’assumpte de començar un tractament de FIV.
Vam decidir demanar una segona opinió i vam començar a cursar tràmits per entrar en llista d’espera d’un hospital públic. Una decisió que ara canviaria, sense cap dubte.
Després d’un intent frustrat amb llargues esperes i poca comunicació, em vaig buscar una bona clínica. I avui puc dir que vaig trobar la millor de totes: Institut Marquès. Amb grans professionals, especialment la directora, Marisa López-Teijón, però també les doctores Anna Martí i Priscila Andrade i els doctors Hans Arce i Jordi Suñol.
La Dra. López-Teijón de seguida va tenir molt clar el diagnòstic: factor tubari bilateral. En aquesta primera visita ja ens va donar molta informació i per a la segona, el 5 d’agost, ja tenia clar que podíem començar quan volguéssim amb una FIV.
Des del primer moment ens va transmetre seguretat, confiança i moltíssima força, que en aquell moment era el que més necessitàvem després de les altres experiències. “Ningú ha dit que les guerres es guanyin en la primera batalla” va ser una altra de les seves frases. Ella estava amb nosaltres en això! La doctora López-Teijón és una gran dona, a més d’una excel·lent professional.
El que de veritat m’agradaria transmetre després d’haver escrit tot això, és que és bàsic trobar una bona clínica com Institut Marquès, on t’expliquin les coses amb claredat. D’una altra forma, el barat surt car. De què serveix gastar-se 6.000 euros en una FIV si després resulta que t’estan transferint embrions que no arribaran a implantar? A més de tots els procediments més científics, també és fonamental el suport emocional.
Jo he trigat 5 anys, però al final ha passat i estic feliçment embarassada.
Gràcies a la doctora López-Teijón ia tot l’equip d’Institut Marquès per fer-ho realitat. Gràcies a totes les dones que no es rendeixen pel camí. Gràcies al meu marit per ser-hi sempre.
Clínica de Reproducció Assistida - Institut Marquès