Potser massa tard o potser massa aviat. Ara que et veig després d’un any, tot sembla ser tan fàcil … El nostre somni complert: finalment, tots tres junts! Però la teva arribada va ser molt dura i molt llarga; molts plors, moltes visites a metges dels quals deien no passar res de res… Desil·lusions, hormones, diners, etc, etc. Semblava que mai pogués ser la teva mare i que tu no volguessis venir amb nosaltres … El món se m’enfonsava cada vegada que tenia un altre negatiu, però gràcies a Déu, als grans metges, biòlegs, etc., i gràcies a la “tieta” que ens va portar fins a la clínica, ja que ella treballa aquí, et tenim amb nosaltres!
Només puc retenir en la meva ment el millor moment de la meva vida amb el teu papi llegint el Predictor que ens marcava la teva arribada i el moment en què et vaig veure per primera vegada vaig saber que series la raó de la meva existència, i no sé si és amor de mare, amor de la lluita i l’esforç pel qual vam passar fins a arribar a tu, però sé que ets la raó de la meva existència i que tot va valer la pena.
Vull animar a totes les persones a que lluitin pel seu somni i no perdin l’esperança tan meravellosa de ser mare. Sempre cal pensar en positiu, i saber que ho aconseguireu és el que més ajuda, i sobretot estar units encara que les forces decaiguin moltes vegades. Gràcies a tots!
Clínica de Reproducció Assistida - Institut Marquès