Conviure amb un embaràs de risc (24/05/16)

El procés d’embaràs és una de les experiències més meravelloses que pot experimentar una dona. Els nou mesos de gestació estan plens de noves sensacions i vivències, sobre tot per part de les mares primerenques, pel que és normal preocupar-se quan alguna cosa s’allunya del que es considera estàndard. Una de les situacions que més espanten a les mares és la de l’embaràs de risc, que es detecta durant el primer trimestre.

Segons la Dra. Veronica Moens, “en la majoria dels caspós simplement vol dir que es necessitarà més repòs i controls mèdics més freqüents que la resta d’embarassades, amb la possibilitat de necessitar algun suplement alimentari o medicament”.

Diverses causes

Diverses malalties cròniques poden provocar aquesta situació, una clara demostració del paper determinant de la genètica. L’anèmia, l’hepatitis, la diabetis, l’asma o la obesitat en són alguns exemples. Altres variants que afecten al procés són l’edat de la mare, augmenten els problemes si és inferior als 18 o superior al 40, i el seu estil de vida (fumar, veure alcohol i consumir drogues són hàbits molt perjudicials pel fetus).

Un creixement fetal restringit, els embarassos múltiples, un part prematur, problemes en l’úter o a la placenta són altres aspectes que poden desembocar en un embaràs de risc. No obstant, amb un control mèdic adequat i seguint les indicacions ginecològiques oportunes, l’embaràs pot seguir sense més complicacions.

Indicacions a tenir en compte

En aquests casos guanya importància realitzar les visites prenatals regularment i des de l’inici, així com també efectuar controls amb més regularitat. Però la futura mare també pot col•laborar per tenir un embaràs el més tranquil possible, per exemple, controlant la seva dieta i evitant l’estrès i l’ansietat. Per això, és recomanable practicar ioga o algun altre exercici de relaxació, que ajudaran a controlar la respiració i podran ser molt útils en el moment del part.

Avui en dia, la majoria dels embarassos d’alt risc acaben de la mateixa manera que els embarassos sense alteracions, únicament diferenciant-se d’aquests en el major control mèdic que precisen.