El seminograma

L’ anàlisi bàsic de la mostra de semen s’anomena seminograma.

És la pedra angular sobre la que gira el diagnòstic del factor masculí. L’anàlisi d’una ejaculació, obtinguda a través d’una masturbació després d’un període d’abstinència sexual d’entre 3 i 4 dies, comença al laboratori 30 minuts després de l’ejaculació, o, com a màxim, una hora més tard. Es realitza basant-se en els criteris publicats per la Organització Mundial de la Salut (OMS). Al llarg dels anys la Organització Mundial de la Salut ha anat publicant manuals de laboratori sobre el processament del semen  a nivell mundial. En aquests manuals s’estableixen els valors de normalitat o de referència pels paràmetres seminals. Tot iq ue el darrer manual va ser publicat a l’any 2010, els criteris establerts en aquests encara no han estat globalment acceptat, pel que en el nostre laboratori seguim basant-nos en els criteris OMS-1999.

L’anàlisi bàsci del semen en fresc evalua de manera descriptiva les qualitats físiques (volum, pH, aspecte, color, liqüefacció, viscositat) la concentració espermàtica i el nombre total d’espermatozous, així com també la mobilitat, vitalitat i morfologia espermàtica.

Tot i que el resultat de l’anàlisi del semen no permet determinar amb certesa si un individu és fèrtil o no, pot donar-nos informació sobre problemes en els òrgans genitals de l’home i ajudar-nos a definir la severitat del factor masculí. Es realitzen un mínim de dos seminogrames amb un interval mínim de quatre setmanes entre el primer i el segon.

L’evidència actual suggereix, en general, que la evaluació de la morfologia per criteris estrictes no ha de fer-se servir de manera aïllada per tal de prendre decisions pronòstiques o terapèutiques.