Fragmentació de l’ADN espermàtic

Definició de fragmentció de l´ADN espermàtic

Què és la fragmentació de l’ADN espermàtic, i quina és la seva importància?

La fragmentació de l’ADN espermàtic, tal i com indica el seu nom, fa referència a trencaments o lesions en el material genètic de l’espermatozou.

Quan més gran és el número de lesions, la integritat del material genètic és menor i també la probabilitat que s’arribi a un embaràs a terme.

Es poden corregir aquestes lesions de l’ADN?

En alguns casos l’oòcit pot reparar les lesions de l’ADN de l’espermatozou que l’ha fecundat. Això dependrà de diversos factors:

• El tipus de lesió de l’ADN.
• El percentatge d’ADN malmès de l’espermatozou afectat.
• La qualitat de l’oòcit determina si es poden corregir o no les lesions a l’ADN de l’espermatozou. Aquest paràmetre depèn de l’edat de la pacient.

És possible que hi hagi diferències en diferents mostres d’esperma del mateix pacient?

Sí, els nivells de fragmentació de l’ADN poden diferir d’una mostra a una altra obtinguda una o vàries setmanes després.

Hi ha algun tractament que millori els nivells de fragmentació de l’ADN espermàtic?

Hi ha estudis que suggereixen que el tractament amb antioxidants pot reduir significativament els nivells de fragmentació de l’ADN. Tot i així, és possible que alguns pacients no responguin al tractament, sobretot quan les lesions a l’ADN estan induïdes per factors tòxics o temperatures altes que han activat les caspases i endonucleases espermàtiques. En aquests casos es recomana utilitzar els espermatozous procedents del testicle, perquè el seu grau de fragmentació és en general significativament menor.

Diferències entre l´espermograma i la prova per detectar la fragmentació

Es poden detectar les lesions al material genètic d’un espermatozou a l’espermograma?

No, l’espermograma valora d’altres paràmetres a la mostra de semen, com la concentració d’espermatozous, la seva motilitat i morfologia, però no pot valorar la integritat del material genètic.

Causes

Quines són les causes de lesió en l’ADN de l’espermatozou?

Hi ha diverses causes, que poden ser intrínseques o induïdes per factors externs.
Entre els factors intrínsecs hi trobem:

• Selecció ineficient: la producció d’espermatozous es localitza als túbuls seminífers, als testicles, i en alguns casos els espermatozous i les seves cèl·lules progenitores pateixen alteracions de tipus genètic que causen trencaments de l’ADN. Aquests espermatozous lesionats habitualment se seleccionen i eliminen, però si falla el mecanisme de selecció aleshores a l’ejaculació hi trobem espermatozous amb l’ADN fragmentat.
• Maduració incorrecta: els espermatozous maduren a l’epidídim, és el que es coneix com a maduració epididimària.

Aquest procés de maduració inclou l’empaquetatge de la cromatina nuclear i l’adquisició de la motilitat espermàtica. Si aquest procés no es porta a terme correctament es poden produir lesions a l’ADN espermàtic.

Entre els factors externs hi trobem:

• Dany induït per la radioteràpia i la quimioteràpia.
• Varicocele.
• Episodi de febre alta.
• Exposició a temperatures altes.
• Malaltia inflamatòria aguda i crònica.
• L’estrès oxidatiu posttesticular: durant el transport dels espermatozous a través de l’epidídim l’ADN espermàtic es pot fragmentar. Un dels mecanismes principals és el relacionat amb la producció de radicals lliures per part d’espermatozous immadurs o per les cèl·lules epitelials de l’epidídim, que lesionen directament el material genètic de l’espermatozou. A més, l’activació de caspases i endonucleases espermàtiques per factors tòxics i temperatures elevades pot induir també la fragmentació de l’ADN.

Mètodes de detecció de la fragmentació de l´ADN espermàtic

Com es detecta la fragmentació de l’ADN espermàtic?

Hi ha diversos mètodes que mesuren els nivells de fragmentació. A l’Institut Marquès utilitzem el test TUNEL, el recomanat pels líders d’opinió en els estudis de fragmentació de l’ADN.

La majoria dels tests de fragmentació, inclòs el SCSA i el SCD, mesuren el dany potencial i la susceptibilitat a la desnaturalització de l’ADN, i per això tenen un nivell predictiu més baix. Però el test TUNEL mesura el dany real i té un valor predictiu alt en tècniques de reproducció assistida.

Actualment el punt de tall de normalitat recomanat pel test TUNEL és <15%. Per portar a terme el test TUNEL els espermatozous es fan reaccionar amb un enzim. Els que tenen l’ADN fragmentat prenen coloració amb el microscopi de camp clar, o una fluorescència verda si es visualitzen amb un microscopi de fluorescència.

Indicacions clíniques

Quan està indicat el test de fragmentació de l’ADN espermàtic?

Aquest test es recomana en els casos següents:

• Infertilitat idiopàtica o de causa desconeguda.
• Quan les tècniques de reproducció assistida han fallat repetidament.
• Quan s’ha observat una mala qualitat embrionària.
• En pacients amb avortaments de repetició.
• Varicocele.
• Homes d’edat superior a 45 anys.
• En els casos de congelació d’esperma (per comprovar que la mostra congelada t uns nivells de fragmentació acceptables).
• Si hi ha hagut algun episodi de febre els darrers 3 mesos.

Com es selecciona al millor espermatozou en els casos de fragmentació?

En els casos de fragmentació espermàtica, quan s’ha d’iniciar un tractament de Fecundaicó In Vitro, a Institut Marquès es recórrer al xip FERTILE®, la última tecnologia en l’anàlisi de l’esperma, que permet escollir el millor espermatozous per assegurar l’èxit del tractament.