Clínica de Reproducció Assistida - Institut MarquèsDiagnòstic
Tinc problemes d’erecció, què puc fer?
El més important és consultar un metge que li pugui fer un diagnòstic.
Quin metge he de consultar?
L’especialista que treballa aquesta patologia és l’andròleg. Ell l’informarà i li sol·licitarà els exàmens necessaris per enfocar adequadament el problema i indicarà el tractament correcte.
Com avalua el metge la disfunció erèctil?
Quan vagi a la consulta, el metge seguirà un procés d’avaluació diagnòstica:
Història clínica: el metge li farà preguntes amb l’objectiu de trobar factors de risc que podrien ser la causa de la Disfunció Erèctil o contribuir al seu desenvolupament.
Història sexual: el metge li farà preguntes per saber des de quan i en quines circumstàncies experimenta signes de Disfunció Erèctil. Aquesta informació és essencial, i vostè s’ha d’expressar amb naturalitat. No s’ha d’esforçar a utilitzar paraules tècniques de les quals no en coneix bé el significat exacte, cal utilitzar un llenguatge planer. El metge l’entendrà perfectament perquè està acostumat a escoltar problemes similars.
Avaluació psicosocial: per determinar possibles factors psicosocials relacionats amb la Disfunció Erèctil que puguin requerir consulta o tractament psicològic.
Exploració física: enfocada especialment al penis per comprovar si hi ha anomalies com nòduls o fibrosi, a més de la valoració general de l’estat de salut, la funció neurològica i els caràcters sexuals secundaris.
Hi ha alguna prova per valorar la disfunció erèctil?
Sí. Hi ha un qüestionari, consensuat per la comunitat mèdica internacional, dissenyat per ajudar-lo a identificar en quina mesura pateix o no d’un problema de Disfunció Erèctil. Potser el seu metge li doni per omplir a casa i entregar-lo en una propera visita. Aquest qüestionari mai substitueix l’entrevista personal.
Caldrà fer alguna prova diagnòstica?
En alguns casos l’entrevista i l’exploració física són suficients per establir un diagnòstic. Es recomana però fer anàlisis de sang per determinar els nivells hormonals, el colesterol, la glucosa per la diabetis, i per comprovar el funcionament del fetge i dels ronyons. Normalment no cal fer proves diagnòstiques més invasives. En general els estudis no són dolorosos ni molestos pel pacient. Tot i així, en alguns casos caldrà dur a terme proves més complexes per arribar a conèixer la causa de la Disfunció Erèctil.