El meu petitó

Estimat Dr.Hans,

Quan ens vas atendre per primera vegada al mes de juny del 2015 venia molt desanimada per una experiència negativa en un altre hospital. La conversa tampoc va ser el que esperàvem i vaig visualitzar el “Projecte bebè” tan difícil… Ara entenc les teves explicacions i, de fet, el Joan i jo agraïm la teva sinceritat, tot i que en aquell moment la realitat fos dura.

Els professionals que us dediqueu a la reproducció compliu amb la vostra feina, però heu de ser coherents i transmetre als pacients la realitat. Durant aquests mesos hem pogut comprovar que ets un gran professional i una gran persona. Que en el teu entorn laboral generes bon ambient i això es percep i s’agraeix amb pacients d’un tema tan delicat com aquest.

T’agraïm tot el que ens has ajudat, que ens escoltessis i atenguessis sempre amb un somriure o comentari agradable.

D’altra banda, en el meu cas com a pacient activa, sempre recordaré com em vas animar i vas intentar que no em culpés pel beta negatiu. També em vas dir unes paraules que em van animar i van ser importants; jo pensava que només em quedava un “petitó” i ho veia negre… I vas dir que per què no ho havia d’aconseguir aquest cop, i em vas transmetre confiança. I tenies raó, era ell, havia de ser ell, aquest és el meu fill, el que coneixeré i tindrà una mare, un pare i una germana que el desitgen amb tot l’amor i estima.

Moltes gràcies, Dr. Hans, per la teva professionalitat, simpatia i proximitat. Segueix sempre ajudant a les teves pacients, no canviïs mai… I per acabar, desitjar-te que siguis molt feliç en la teva vida professional i personal.

Una família que t’estima.

Joan, Maria, Elisenda y “Cigronet”.
(Cornellà, abril, 2016)