El nostre petit miracle de 9 mesos

Estimada Dra. López-Teijón,

Demà vaig a presentar-li a la Nerea, el nostre petit miracle de 9 mesos!Volia portar-li un detall, però tot em sembla tan poca cosa, que he decidit escriure-li al seu blog.

Ens agradaria donar-li les gràcies a vostè el tot el seu equip per la seva professionalitat i la qualitat humana. Especialment a la seva secretaria Anabel, a qui agraeixo donar-me la mà i els “ai la meva nena” que li sortien de l’ànimna. Dra. Andrade, dir-li que en el moment de la transferència hi ha un cúmul de sentiments al cap i, al seu costat, tots es tornen positius; gràcies pel seu permanent somriure. Dr. Capdevila, biòlegs, els més desconeguts i, sense la vostra feina… els somnis no es farien realitat. Gràcies per cuidar tan bé dels nostres petitons.

Dra. López-Teijón, moltíssimes gràcies per tot: pels seus esforços per seguir investigant, innovant, empatitzant, amb les necessitats dels sus pacients i, sobretot, per les seves abraçades revitalitzants.

També voldria demanar-li perdó. En aquetsa era tecnoògica, ens creiem que sabem de tot i en ocasions qüestionem la seves decisions… gràcies per entendre la nostra impaciència i, suposo que en alguna ocasió, sobèrbia.

Aprofito per enviar tota la meva força a aquestes parelles que viuen “googleando” paraules com: IA, FIV, Adopció d’embrions, betaespera positiva, sangrat d’implantació… Els doctors cuiden el nostre cos, però vosaltres, cuideu-vos el caparró… És un camí llarg, però s’ha d’aconseguir que l’energia que desprenem en els moments difícils es transformi en força per seguir endavant.

Moltes vegades he escoltat dir: “els metges es creuen Déus!” I jo dic: Ja els hi agradaria als Déus assemblar-se als metges!

Una forta abraçada,

Nerea, Roberto, Marcos i Adriana

Sevilla, Octubre 2017