Com ha evolucionat la Fecundació In Vitro en 40 anys?

El naixement del primer bebè proveta va ser considerat pràcticament un miracle. Quatre dècades més tard, la medicina permet que les taxes d’embaràs a través d’aquest mètode hagin millorat molt. En la fecundació amb òvul de donant l’Institut Marquès ha aconseguit arribar al 89% per cicle.

La Fecundació In Vitro (FIV) és una de les tècniques més utilitzades en Reproducció Assistida. Es tracta de fecundar l’ovòcit amb l’espermatozou al laboratori i transferir l’embrió a l’úter de la pacient.

Fins a dia d’avui, la FIV ha millorat enormement. Persones que fa uns anys no podien rebre l’ajuda de la medecina, avui poden ser pares gràcies als avenços aconseguits. Aquests han suposat els principals punts d’inflexió en la lluita contra la infertilitat.

–Laboratoris: els avenços en el control de la qualitat del laboratori marquen la gran diferència entre com es treballava fa 40 anys i com es treballa avui en dia, ja que d’ells depèn, principalment, la majoria dels èxits en els resultats de la FIV. Aquests avenços inclouen: control de la qualitat de l’aire, amb la utilització de filtres especials per mantenir la qualitat de l’aire i evitar els volàtils orgànics; control de les temperatures de les superfícies de treball, que permet que tant embrions com ovòcits es mantinguin a 37 graus (com a l’úter) quan els traiem fora de les incubadores; fabricació dels mitjans de cultiu embrionari millor i més controlat, amb més informació sobre els components necessaris pel bon desenvolupament embrionari; millores tècniques en les incubadores, que mantenen les condicions en les que s’han de desenvolupar els embrions, i en la qualitat dels materials fets servir per la manipulació i el cultiu embrionari, que passen per molts controls de qualitat evitant components tòxics pels embrions.

–Microinjecció espermàtica: es va començar a desenvolupar al 1992. Amb una microagulla s’injecta un espermatozou dins de l’ovòcit. A diferència de la FIV convencional (en la que s’incuben els espermatozous amb l’òvul per aconseguir la fecundació), en l’ICSI s’aconsegueix la fecundació mitjançant la injecció espermàtica.

–Cultiu de blastocist: tècnica que consisteix en cultivar els embrions fins al cinquè dia després de la punció. Transferir embrions en estadi de blastocist permet una millor selecció embrionària incrementant la taxa d’implantació. En molts casos permet la transferència d’un únic embrió, evitant el risc d’embarassos múltiples.

–Diagnòstic Genètic Preimplantacional: tècnica que permet analitzar el contingut genètic o cromosòmic dels embrions obtinguts després d’una FIV. Es transfereixen a l’úter matern només aquells que no presenten anomalies i tenen més possibilitats d’aconseguir la implantació. També permet la transferència d’embrions sans en parelles que presenten alguna malaltia hereditàries.

–Vitrificació d’òvuls i embrions: es congelen embrions i ovòcits mitjançant solidificació cel·lular a baixes temperatures i en poc temps. D’aquesta manera, s’evita la formació de gel. Per aconseguir-ho es fan servir grans quantitats de crioprotectors cel·lulars que eviten la ruptura de les membranes cel·lulars permetent una alta taxa de supervivència de les cèl·lules un cop realitzada la descongelació.

-Time lapse: avenç tecnològic que permet un seguiment a temps real del desenvolupament embrionari. L’Embryoscope és un incubador amb tecnologia time lapse, que manté in vitro les condicions fisiològiques que requereix l’embrió in vitro. També captura imatges del desenvolupament embrionari per un millor seguiment per part dels biòlegs que treballen al laboratori. Gràcies a l’Embryomobile, sistema desenvolupat per l’Institut Marquès, els pacients poden veure aquesta “pel·lícula de la vida” des de casa.

La investigació científica és un dels àmbits prioritaris d’Institut Marquès. Ha desenvolupat tècniques pròpies i pioneres per millorar la FIV, entre les que es destaquen els seus estudis relacionats amb la música. Al laboratori es fa servir com a font de vibració. Així, es millora l’intercanvi de fluids entre l’embrió i el medi de cultiu. A més a més, reprodueixen els moviments que tenen els embrions a través de les trompes i de l’úter.

Què ens depara el futur de la medecina reproductiva? Queda molt camp per avançar. S’està investigant per millorar la obtenció d’imatges dels ovòcits i dels embrions; en les tècniques de diagnòstic genètic per millorar els processos de biòpsia i que siguin menys invasius pels embrions; en l’automatització d’alguns procediments en el laboratori per tenir un control exacte de la manipulació dels embrions i dels ovòcits; i en l’àmbit genètic, per obtenir la màxima informació de la manera més fiable de l’embrió analitzat.