Clínica de Reproducció Assistida - Institut MarquèsClínica de Reproducció Assistida - Institut MarquèsAbans de quedar embarassada s’aconsella haver passat recentment una revisió ginecològica, i començar un tractament amb àcid fòlic que ha de continuar els primers mesos d’embaràs per prevenir els trastorns del desenvolupament del tub neural, com l’espina bífida.
Idealment abans de la segona falta per confirmar l’embaràs, comprovar que l’evolució és favorable, i fer una estimació aproximada de la data del part.
És important mantenir un bon control mèdic per prevenir possibles complicacions i comprovar que tot evoluciona correctament.
Al principi es va al ginecòleg un cop al mes. Les visites es fan cada dues setmanes a partir del 8è mes, i l’últim mes i fins el part cada setmana.
Si és un embaràs gemel·lar o d’alt risc, el ginecòleg determinarà la freqüència de les visites. En aquests casos es faran tots els controls necessaris per tal que la gestació arribi a bon terme.
Algunes exploracions o visites les faran d’altres especialistes. Mitjançant el treball en equip i una aproximació multidisciplinària s’ofereix una millor qualitat assistencial.
A la primera visita farem una història clínica completa que reculli els seus antecedents mèdics, personals i familiars, i una exploració clínica obstètrica i general, mesurant la talla, el pes, i la pressió arterial.
En aquesta primera visita valorarem si la seva gestació és d’alt risc.
A les visites següents es valorarà l’evolució de l’embaràs. S’aconsella que durant les visites pregunti dubtes i comenti els símptomes que li preocupen. Pot anotar-ho a l’espai reservat a les últimes pàgines d’aquesta guia.
Posteriorment se sol·licitaran les anàlisis necessàries i les ecografies, i cap el final de l’embaràs els registres cardiotocogràfics per valorar el benestar fetal.
Les últimes setmanes es porta a terme un tacte vaginal per valorar el canal del part i fer un pronòstic de la data. Després del tacte pot tenir una pèrdua de sang escassa.
Durant l’embaràs es fan anàlisis de rutina.
En el primer trimestre es fa una anàlisi general de sang i orina, i també d’infeccions que poden alterar el desenvolupament embrionari del futur bebé, com la toxoplasmosi, la rubèola, l’HIV, els virus de l’hepatitis…
Durant el primer trimestre es fa també el cribratge EBA (cribratge bioquímic-ecogràfic) per a descartar la síndrome de Down.
Si aquest cribratge no s’ha realitzat el primer trimestre, en el segon es pot fer el triple screening dirigit a descartar la síndrome de Down i els defectes del tub neural.
El segon trimestre es fa el test d’O’Sullivan per descartar la diabetis gestacional. Per aquesta anàlisi no cal estar en dejú. Després de la ingesta de 50 grams de glucosa s’ha de romandre una hora en repòs al laboratori, i posteriorment es mesura la glucosa en sang per valorar la capacitat d’eliminar el sucre. Si el test surt alterat el ginecòleg sol.licitarà una corba de glicèmia i li farà recomanacions dietètiques. Pot ser que li repeteixin una anàlisi general de sang i/o orina.
Al tercer trimestre es repeteix una anàlisi general i es fan proves de coagulació pel part.
A les últimes visites es faran també anàlisis microbiològiques de secrecions vaginals i rectals per descartar la presència de l’estreptococ beta-hemoltic. Aquest estreptococ colonitza la vagina d’un 20-30% de les dones. Si l’anàlisi és positiva pot ser necessària l’administració d’antibiòtics durant el part per evitar la transmissió d’aquest bacteri al nounat.
Depenent dels seus antecedents i de l’evolució de l’embaràs el seu metge podrà sol.licitar d’altres exploracions.
A la primera visita es fa la determinació del grup sanguini i l’Rh. Si la gestant és Rh negativa es procedirà a fer el test de Coombs indirecte cada trimestre, i també profilaxi amb la gammaglobulina anti-D en els casos següents:
Procediments de diagnòstic prenatal invasius (biòpsia de còrion, amniocentesi)
A la setmana 29 de gestació.
Les primeres 72 hores del postpart si el nounat és Rh positiu.
Actualment ja es pot conèixer el sexe fetal a través d’una anàlisi de sang que es pot fer a partir de la vuitena setmana de gestació (a la segona falta). Si vostè ho vol, pot sol·licitar aquesta prova i obtenir-ne el resultat en 4 dies. Aquesta anàlisi té una fiabilitat de quasi el 100% quan es realitza al voltant de la vuitena setmana d’embaràs.
A l’Institut Marquès totes les ecografies es fan amb ecògrafs d’alta definició. El nombre d’ecografies, així com el moment de realitzar-les, dependran de cada cas individual. Habitualment se segueix aquesta pauta:
La primera ecografia ens permet valorar la viabilitat de la gestació i datar-la. En general es fa a la primera visita, al voltant de la segona falta. Ens permet visualitzar l’embrió i el batec cardíac. Diagnostiquem les gestacions gemel·lars i el temps d’embaràs amb molta precisió. Això últim té especial importància en el cas de cicles menstruals irregulars o quan es desconeix la data de l’última menstruació.
La segona ecografia es fa a les 11-12 setmanes de gestació, i permet ja valorar part de l’anatomia fetal. És fonamental per mesurar el plec o translucència nucal, un marcador ecogràfic de la síndrome de Down. En el cas que aquest marcador estigui augmentat, el fetus té un risc superior al general a tenir la síndrome de Down, i serà necessari realitzar d’altres proves com la biòpsia de còrion o l’amniocentesi per arribar a un diagnòstic definitiu.
La tercera ecografia es fa a les 20 setmanes, és la morfològica i d’alta definició. Es fa un repàs sistemàtic de tota l’anatomia fetal, de cap a peus, que permet detectar les malformacions estructurals. Al nostre centre la detecció de malformacions greus és superior al 80%.
S’ha de tenir en compte que les tècniques per la imatge permeten visualitzar estructures, però no la seva funció. Per exemple, es pot diagnosticar una anencefàlia (absència de crani), però no una sordesa congènita.
Les malformacions més freqüents són les cardíaques i les renals. D’altres, com l’espina bífida, es poden diagnosticar per ecografia, i per tant no caldrà realitzar d’altres proves.
A vegades les ecografies rutinàries es poden complementar amb d’altres més especialitzades, com l’ecocardiografia (per completar l’estudi estructural del cor), o el Doppler de color (que avalua el flux sanguini fetoplacentari).
Al final de l’embaràs farem entre dues i tres ecografies, a les setmanes 28 i 35, per monitoritzar el creixement fetal.
A l’última ecografia farem una estimació del pes del bebè en el moment del part. Aquí cal distingir els nens macrosòmics (els que pesen més de 4.200 grams al moment del part) i els nens amb retard de creixement (habitualment per una alteració en el funcionament placentari).