La reserva ovàrica femenina disminueix amb la edat i, amb ella, la fertilitat de la dona. La dona neix amb una dotació establerta d’ovòcits que progressivament van desapareixent. Això és degut a un fenomen que es coneix amb el nom de atrèsia. Al néixer, els ovaris de la dona contenen uns 750.000 ovòcits. A partir de la pubertat, es compta amb uns 300.000 òvuls, en cada cicle menstrual, es desenvolupen uns 1.000 ovòcits. La atrèsia serveix perquè només un d’ells arribi a la ovulació, el més dominant del cicle, i la resta es perdi. Aquesta selecció natural evita gestacions multifetals, poc comuns en humans i mamífers desenvolupats. Per això, a mesura que passen els cicles menstruals, la quantitat d’ovòcits de reserva susceptibles de fecundar-se correctament i donar lloc a un embaràs es va reduint amb el pas del temps.

Tanmateix, l’edat ovàrica de cada dona no correspon exactament amb la seva edat biològica. Hi ha dones de la mateixa edat que tenen reserves ovàriques diferents.

Per conèixer la reserva ovàrica de la dona, és a dir, la quantitat d’ovòcits per cicle que poden desenvolupar en un moment determinat de la seva vida, és necessari realitzar una ecografia transvaginal durant el primers dies de cicle amb Recompte de Fol·licles Antrals (RFA) i una determinació analítica de la Hormona Antimuleriana (AMH) que es poden dur a terme en qualsevol moment del cicle ovàric. Altres paràmetres analítics a tenir en compte són les hormones basals (FSH, LH i estradiol). Aquestes hormones es produeixen durant el segon o tercer dia de la menstruació.

Si el resultat d’aquestes proves indiquen que la dona té una baixa reserva ovàrica, les seves possibilitats d’obtenir un embaràs són menors que en una reserva ovàrica normal. Per això, per poder realitzar el seu desig de ser mare, s’opta per recórrer a tractaments de reproducció assistida. El tractament concret a eguir es determina evaluant altres factors com el masculí i l’edat de la pacient.