Tractament

Si hi ha una alteració greu de l’esperma es pot començar directament una fecundació in vitro?

Sabem que el 18% dels pacients amb una alteració greu de l’esperma tenen anomalies genètiques als espermatozous que impediran que el tractament de fecundació in vitro sigui exitós. En d’altres casos, la majoria dels embarassos acaba en avortaments o malformacions fetals. Donat que aquest percentatge ens sembla massa elevat, el nostre equip aconsella sempre un estudi genètic previ a l’home.

Tenen tractament les alteracions cromosòmiques detectades mitjançant l’estudi de meiosi o per FISH?

Les alteracions cromosòmiques no tenen tractament.
Sabem però, que els homes que les pateixen poden arribar a produir un mínim percentatge d’espermatozous normals cromosòmicament, i que tot i que encara no existeixi actualment cap tècnica que ens permeti separar els espermatozous normals cromosòmicament dels que no ho són, abans d’utilitzar-los en tècniques de FIV, sí que podem analitzar els cromosomes dels embrions obtinguts mitjançant la FIV abans de transferir-los a l’úter mitjançant el Diagnòstic Genètic Preimplantacional (DGP) i poder així seleccionar embrions sans evolutius per aconseguir l’embaràs desitjat.

Té tractament la fragmentació de l’ADN espermàtic?

Atès que en la gran majoria dels casos, la fragmentació de l’ADN espermàtic es produeix a nivell de l’epidídim, i que els mecanismes de fragmentació inclouen tant dany oxidatiu produït per radicals lliures, com hidròlisi enzimàtica induïda per caspases i endonucleases, el tractament que es recomana avui en dia és l’ús d’espermatozous testiculars obtinguts per la tècnica d’aspiració testicular o TESA, en combinació amb la microinjecció espermàtica o ICSI. Si bé el tractament mèdic amb antioxidants podria prevenir, almenys en part, el dany oxidatiu induït per radicals lliures en l’epidídim, no hi ha tractament per prevenir el dany ocasionat per caspases i endonucleases. Estudis recents al nostre Centre confirmen l’eficàcia del tractament mitjançant TESA-ICSI en pacients amb un augment en el grau de fragmentació de l’ADN en semen i també l’eficàcia del IMSI.