Visita a l’andròleg

Què es fa a la primera visita amb l’andròleg?

A la primera visita es fa la història clínica del pacient i es recull tota la informació sobre possibles antecedents familiars i personals que puguin estar relacionats amb la seva esterilitat. Posteriorment es porta a terme l’exploració física, amb un èmfasi especial en l’exploració genital. Finalment es fa una valoració clínica del seminograma. En funció de l’avaluació de totes aquestes dades se sol·liciten d’altres proves complementàries.

En què consisteix l’exploració física a la consulta d’andrologia?

Es valora la situació, volum i consistència dels testicles. La troballa d’un varicocele (varices del testicle) és una dada important, perquè es considera responsable de moltes alteracions espermàtiques. S’ha d’explorar també el penis, perquè una mida patològicament curta o localitzacions anòmales del meat urinari poden dificultar o impedir el dipòsit intravaginal de l’esperma. És important explorar la pròstata perquè la patologia congestiva o infecciosa prostàtica és molt freqüent i afecta l’home en edat fèrtil.

Quines proves complementàries es poden sol·licitar?

Cada cas determinarà si cal realitzar d’altres estudis o proves complementàries que ens ajudin a establir el diagnòstic etiològic. Entre les proves complementàries d’interès per l’estudi de l’esterilitat masculina hi trobem:

  • Bioquímica del plasma seminal: la determinació d’àcid cítric per l’avaluació de la pròstata, la de fructosa per l’avaluació de les vesícules seminals, i la deL-carnitina per l’epidídim.
  • Cultiu del semen per descartar infeccions
  • Anàlisi hormonals
  • Estudi del cariotip per conèixer la constitució genètica de la persona. La incidència d’anomalies cromosòmiques al cariotip és 10 cops superior en pacients estèrils que en la població general.
  • Estudi de microdeleccions del cromosoma Y (gen DAZ): és l’estudi molecular d’una família de gens que s’associen amb el procés espermatogènic, localitzada al braç llarg del cromosoma Y. En un 18% de pacients amb azoospèrmia es troben deleccions del cromosoma Y, i en 1.4% de pacients oligozoospèrmics amb cariotip normal aquestes microdeleccions poden ser causa d’esterilitat per la seva descendència masculina.
  • Estudi de les mutacions del gen de la fibrosi quística: especialment indicat en pacients amb azoospèrmia per agenèsia bilateral congènita dels conductes deferents.
  • Biòpsia testicular: és una intervenció menor que consisteix en realitzar una incisió petita per extreure un tros de teixit testicular per estudi genètic o histològic. L’estudi genètic permetrà verificar la constitució cromosòmica de les espermatogònies, espermatòcits primaris i secundaris. En els pacients amb oligoastenospèrmia greu es troben anomalies de la meiosi en més d’un 17% de casos, mentre que en l’esterilitat de causa desconeguda la incidència és aproximadament del 6%. Es fa de forma ambulatòria i amb anestèsia local. La seva durada aproximada és d’uns 15 minuts.
  • FISH en espermatozous: estudi per estimar la producció d’espermatozous normals que produeix un home. Especialment indicat per avaluar el risc reproductiu de l’home amb esperma anormal que ha d’accedir a la ICSI.
  • Estudis immunològics per detectar la presència d’anticossos antiespermàtics en semen.
  • Estudi ecodòppler testicular: estudi ecogràfic que permet valorar els testicles i establir el grau de reflux venós existent en els casos de varicocele.
  • Deferentovesiculografia: estudi radiològic de les vies espermàtiques.
  • Ecografia transrectal: serveix per l’estudi de la pròstata i dels pacients amb un volum escàs d’ejaculat.

Es troba sempre la causa que provoca les alteracions espermàtiques?

Hi ha alteracions seminals de causa desconeguda, i per tant que no es poden tractar. En aquests casos és més pràctic limitar-se al diagnòstic de les malalties que puguin tenir una repercussió en el resultat final de les tècniques de reproducció assistida, i utilitzar aquestes tècniques com a millor solució al problema d’esterilitat.