Les causes de l’augment constant de l’esterilitat en els països desenvolupats són:
1- L’edat de la dona. L’edat biològica adequada per tenir fills és dels 20 als 30 i avui dia s’estan tenint dels 30 als 40 anys.
La dona neix amb una dotació ja establerta d’oòcits que des de la menarquia es van atresiant i envellint. Als 35 anys queden aproximadament el 10% dels òvuls i com menys queden pitjor és la seva qualitat ja que el pas del temps provoca alteracions en el procés de meiosi dels seus cromosomes.
L’índex de fertilitat mensual en dones de 40 anys és menor del 5% per cicle.
Segons dades d’Institut Marquès, amb l’anàlisi genètica dels embrions abans de transferir-los a la dona, s’aprecia un percentatge d’anomalies cromosòmiques que augmenta segons l’edat: a la franja de 39 a 42 anys el percentatge d’embrions amb aquestes anomalies és del 85% . Per això, en aquests casos s’aconsella un Diagnòstic Genètic Preimplantacional per analitzar tots els cromosomes de l’embrió i transferir únicament a la dona aquells embrions que estiguin sans.
2- El deteriorament de la qualitat del semen. Fa 30 anys que es van publicar les primeres dades sobre la disminució de la qualitat del semen en els països industrialitzats. De fet, l’OMS ha hagut d’anar reduint els paràmetres de la Normozoospèrmia, passant de ser l’any 1985 de 100 milions d’espermatozoides / ml als 20 milions que es considera normal en l’actualitat i ja proposen reduir-lo a 15 milions / ml .
En l’última dècada Institut Marquès ha dedicat gran part del seu esforç en R + D a l’estudi del factor masculí. Les nostres investigacions i publicacions estan demostrant a la comunitat científica que els factors clàssicament atribuïts a l’esterilitat masculina quant a mals hàbits de vida no són la principal causa de l’esterilitat de l’home. Segons les nostres investigacions, el moment clau d’afectació es produeix durant el desenvolupament fetal del testicle i es deu als “disruptors estrogènics“, una llarga llista de substàncies químiques que en l’organisme humà actuen com a estrògens i que fan que una dona pugui transmetre per la sang nivells massa elevats de estrògens al seu fetus masculí durant l’embaràs. Això explica les variacions importants quant a la qualitat del semen entre països i regions d’un mateix país i fa que considerem la contaminació ambiental per materials químics com la principal causa de l’esterilitat masculina.
Seguint amb aquesta línia d’investigació, Institut Marquès ha realitzat diversos estudis sobre qualitat seminal i va realitzar juntament amb el CSIC (Consell Superior d’Investigacions Científiques) la concentració de disruptors endocrins en la llet materna en les comunitats autònomes amb grans diferències en la qualitat del semen.