Consells pel confinament

Preparats per reiniciar el tractament després de la crisi del coronavirus: Consells del centre ITAE PSICOLOGIA

Centre col·laborador de l’Institut Marquès, ITAE PSICOLOGIA és un gabinet de psicòlegs i psiquiatres especialitzat en el tractament de l’ansietat, l’estrès i de l’estat d’ànim. La Directora de l’àrea de psicologia d’ITAE PSICOLOGIA, la psicòloga clínica, coach i formadora Laura Solana ens ofereix una sèrie de consells per ajudar a aquelles persones que han hagut d’interrompre el seu tractament de Reproducció Assistida a causa de la crisi del coronavirus i al confinament:

Els tractaments de fertilitat poden ser processos emocionalment complicats en els que conviuen una sèrie d’estressors que impacten tant a la dona com a la seva parella (si n’hi ha). Poden posar al límit la gestió de les expectatives, la tolerància a la frustració, la sensació de solitud i incomprensió, l’ansietat, la tristesa i la irritabilitat.

A causa del confinament i l’aturada dels tractaments fins a nou avís (un altre element d’incertesa inherent a la situació que estem vivint tots), aquestes emocions s’intensifiquen. La inacció sense data de caducitat repercuteix en la sensació de falta de control sobre el procés, complicant més les dinàmiques del dia a dia. Per això resulta tan important el contacte constant amb l’equip mèdic i d’atenció al pacient durant aquests dies, sigui per videoconferència, telèfon o correu electrònic.

Reconnecta amb allò que et fa sentir bé

L’autoestima es veu alterada per la frustració que pot causar el fet de no poder concebre de forma natural, per la incertesa per poder ser pare o mare, pel possible refús de la parella que es sent “culpable” per no poder tenir fills de forma natural… És un procés que pot alterar el concepte de nosaltres mateixos i segrestar la nostra ment. Tota la resta passa a un segon pla. Es produeix un biaix atencional, la persona “només veu” embarassades, famílies amb nadons, etc. S’accentua el sentiment de culpa i la baixa autoestima.

Per enfortir l’autoestima és important, en primer lloc, que la persona treballi per identificar les seves emocions de forma que després les pugui expressar. Per expressar-les és imprescindible la comunicació i, amb ella, l’escolta activa, l’empatia i l’assertivitat. En aquest procés existeixen pics i valls que alteraran el món emocional del futur progenitor/a i es farà imprescindible elaborar les emocions, detectar les pròpies necessitats i establir límits amb els altres.

També és convenient combatre el segrest emocional que ataca l’autoestima, cal donar protagonisme a altres elements de la vida: Ara que estem confinats, cal establir rutines gratificants com cuinar, fer exercici o activitats online, així com iniciar algun hobby (a part de treballar), que puguin contribuir a reconnectar amb allò que ens fa sentir bé i augmentar la nostra bateria emocional. Amb això volem dir que és important recordar que som molt més que el projecte de ser pares! Un altre element important a l’hora de reduir aquest “segrest emocional” és evitar buscar informació a Internet sobre infertilitat i tractaments: fer-ho pot calmar de manera efímera la necessitat de control, però de seguida generarà més ansietat i inseguretat.

Alimenteu la vostra motivació

És important recordar que, independentment del resultat del tractament, cada persona continua sent la directora de la seva vida. Gestionar bé les expectatives i centrar-se en aquells factors que sí que depenen d’un mateix és crucial. Aquí entren en joc variables com posar una duració límit al tractament, acotar el temps necessari entre cada intent o, fins i tot, plantejar-se un cost límit després de calibrar totes les variables amb coneixement (és important estar ben informat). Tot això, pot ajuda a recobrar la percepció de control i per tant la motivació.

Per mantenir la motivació és primordial donar espai a les altres facetes de la vida: la família, els amics (encara que sigui d’una forma virtual ara mateix), la feina, l’oci i sobretot, en el cas de la parella, fer-la part de l’equip. No permetre que el tema de la infertilitat ho eclipsi tot i ho converteixi en un mono-tema.

Tenir cura de la relació de parella

Com dèiem, és fàcil caure en la temptació que el tema de la infertilitat i del tractament ho eclipsi tot i segresti totes les converses i actituds de l’un cap a l’altre. Això, unit a la “muntanya russa emocional” del procés a escala individual, proporciona un caldo de cultiu ideal perquè la parella tingui dificultats. Aquestes poden aparèixer en forma de conflictes, sentiments de culpa, retrets manca d’intimitat sexual i a la mecanització del sexe. Pot aparèixer sensació d’angoixa, por i aclaparament per l’omnipresència del “tema”.

Com podem protegir la nostra relació?

Aprenent junts què implica cada part del procés per estar els dos al dia de què va passant i saber què esperar. Ajuda a fer equip i a tenir complicitat.
Mantenir una comunicació eficaç mitjançant l’empatia, l’escolta activa i l’assertivitat. D’aquesta forma es crea un espai per parlar d’emocions i per compartir-les per comprendre’s l’un a l’altre.
Entendre i tenir cura de les necessitats de l’altre, potser un dels membres de la parella vulgui compartir tot el que està succeint en el procés amb altres persones mentre que l’altre prefereixi més privacitat. És important consensuar entre els dos com tractarem la informació.
Crear 3 sistemes de suport: un per a tu, un per a mi i un altre per la parella. Cadascun dels tres sistemes de suport han de ser diferents i basar-se en les necessitats particulars de cadascú. Potser un de nosaltres necessita parlar-ne amb altres persones que estan en el mateix procés i potser l’altre necessita distreure’s i practicar algun hobby que no tingui res a veure. I com a parella, potser necessiteu establir periòdicament una nit en què el tema “no existeixi” i es pugui dedicar atenció a altres interessos comuns.
Treballar de forma conscient en la relació de parella i mantenir vius els detalls agradables de la vida en comú (mostres d’afecte, sorpreses, un sopar romàntic…) per protegir-la dels elements d’estrès propis del procés i de la situació que tots estem vivint. És a dir, fer que la parella sigui una prioritat.
Aportar elements espontanis i divertits a la vida sexual. En aquests processos, el sexe es mecanitza. És important trobar un balanç entre el sexe per amor i el sexe per la reproducció.
Reescriure la història de la parella junts, en altres paraules, acceptar la situació.

Afrontem l’espera: consells de la nostra psicòloga per viure el confinament de manera positiva

Les persones que han hagut d’interrompre el seu tractament de Reproducció Assistida o que han ajornat momentàniament el seu projecte de crear una família a causa de la crisi per la COVID 19 i el consegüent confinament, poden viure aquests dies de forma més positiva seguint algunes tècniques de relaxació, trucs per gestionar el seu temps o consells per preparar-se durant aquests dies d’espera. Laura Solana, psicòloga clínica, coach i formadora, és Directora de l’Àrea de Psicologia del Centre ITAE PSICOLOGIA i ens ofereix la seva ajuda.

1-Tècniques de relaxació

Existeixen infinitat de tècniques per relaxar-se. Els exercicis de respiració poden contribuir a reduir l’estrès i només són necessaris 10 minuts per fer-los. Una de les tècniques més utilitzada és la respiració abdominal: Adoptant una postura relaxada, amb una mà a l’abdomen i una altra sobre el pit, s’inspira aire. Cal agafar l’aire pel nas i expulsar-lo per la boca, però amb una condició: la mà que s’aixeca ha de ser la que està sobre l’abdomen. D’aquesta manera s’aconsegueix una respiració completa, amb tota la capacitat pulmonar. Cal fer de sis a deu respiracions lentes per minut.

Escoltar música relaxant i visualitzar un “lloc segur” on la persona se senti en pau i sa i estalvi, sense preocupacions. Sempre que s’escolta música i es visualitzen imatges positives s’allibera dopamina, substància responsable de proporcionar una sensació de benestar. En realitat, la música, en general, aporta nombrosos beneficis: a més d’ajudar a relaxar la ment, millora l’humor, desenvolupa la capacitat d’atenció, afavoreix la imaginació, estimula la concentració i la memòria a curt i a llarg termini. També facilita l’aprenentatge i exercita la intel·ligència. Físicament, contribueix a disminuir la tensió arterial i la freqüència cardíaca, entre d’altres.

Una altra opció pot ser practicar durant uns 30 minuts al dia la tècnica del mindfulness, a l’inici o al final de la jornada. Aquesta tècnica ens porta a una consciència plena de la realitat, de l’acceptació de l’aquí i ara, sense quedar enganxats als pensaments o emocions que provoca. Per això, és útil per gestionar l’estrès i reduir les emocions negatives. El més adequat és practicar-la asseguts a terra, amb roba folgada i en una posició còmoda però amb l’esquena recta per facilitar una respiració abdominal, sense sorolls que ens puguin distreure.

2.Quina és la millor manera de gestionar el temps durant el confinament?

Cal establir una rutina i diferenciar els dies entre setmana i el cap de setmana. Necessitem mantenir aquesta estructura per tenir la sensació d’ordre i control sobre la nostra vida quotidiana. És important llevar-se relativament d’hora, dutxar-se, arreglar-se i començar el dia amb uns horaris similars als que tindríem fora del confinament (sempre tenint en compte les limitacions que, òbviament, tenim tots). Els caps de setmana ens hem de permetre fer una mica més de sofà, llevar-nos més tard, fomentar les trobades virtuals amb familiars i amics, etc. També és una oportunitat per fer allò que abans no teníem temps de fer com cuinar, dedicar-nos a algun hobby, fer alguna formació online, etc.

3.Un cop acabi el confinament i tornem a la normalitat, quina és la millor manera per reiniciar el tractament?

Com comentàvem, l’objectiu és aprofitar el confinament per recarregar les piles i aprofitar el temps per descansar, aprendre, fer exercici, llegir i altres hobbies: fer tot allò que restableixi la nostra bateria emocional. Per descomptat, menjar bé i dormir les hores necessàries; tenir cura de les relacions interpersonals, sobretot de la parella, si n’hi ha. Com més tranquils tornem a la normalitat, més equipats estarem emocionalment per fer front a tot el que ens exigeixi el nostre entorn, inclòs el tractament.