Les malalties de transmissió Sexual poden provocar infertilitat

Evitar les Malalties de Transmissió Sexual (MTS) és, a més a més d’evitar embarassos, el principal objectiu pel que s’aconsella practicar sexe de manera segura. Les conseqüències de patir una MTS són diverses sent possible que, en algunes ocasions, provoquin problemes de fertilitat. L’afectació en les dones poden arribar per dues bandes; hi ha la possibilitat que la bactèria s’instal•li en el moc que produeix el coll de l’úter i provoqui una disminució de mobilitat dels espermatozous, així com també es pot veure afectada la permeabilitat de les Trompes Ovàriques. En els homes, que no es troben exempts de la possibilitat de tenir futurs problemes, els microorganismes es poden adherir als espermatozous, afectant la seva qualitat i quantitat.
Entre les Malalties de Transmissió Sexual, les que provoquen un índex superior d’infertilitat són la clamídia, causada per la bactèria Chlamydia Trachomatis, i la gonorrea, provocada per la bactèria Neisseria Gonorrhoeae. Ambdues poden causar una malaltia pèlvica inflamatòria i, conseqüentment, una afectació a les Trompes Ovàriques que representa un 35% de les causes d’infertilitat, així com també multiplicar les possibilitats de patir un embaràs ectòpic.

El Virus del Papil•loma Humà (VPH) i el Virus de la Immudeficiència Humana (VIH) també poden afectar

El Virus del Papil•loma Humà (VPH) és una altra infecció que pot provocar dificultats a l’hora de concebre fills. En aquest cas, s’ha de tenir en compte que en moltes ocasions el propi sistema immunològic és capaç de superar la infecció després d’uns mesos o pocs anys. Quan les lesions són extenses, la producció del moc cervical pot veure’s afectada.
El VIH, o Sida, a més a més de les afectacions conegudes per tothom, és una altra malaltia que pot incidir notablement en l’esterilitat. En els casos femenins, provoca un augment de risc de risc d’anomalies cervicouterines o menopausa precoç, i en els homes s’ha detectat la presència d’orquitis (inflamació de testicles), hipogonadisme (disminució en la producció d’hormones), oligozoospèrmia o azoospèrmia (disminució o absència d’espermatozous en el semen).

En ocasions els símptomes d’aquestes malalties triguen a presentar-se tot i que hi ha símptomes com la mala olor vaginal o el dolor pèlvic, que han de despertar els símptomes d’alarma, pel que recomanem molt fermament fer revisions ginecològiques anuals. Les conseqüències poden ser molt serioses, podent arribar a obligar a recórrer a la Fecundació In Vitro per tenir fills. A més a més, en algunes ocasions, si la dona es queda embarassada, pot transmetre la infecció al bebè en el moment del part vaginal. Per aquests motius, també creiem que pot ajudar a la pacient rebre suport psicològic com el que oferim a Institut Marquès.