Els tòxics químics produeixen un efecte “feminitzador” en el nostre organisme

L’Institut Marquès presenta en el 37è Congrés de la Societat Europea de Reproducció Humana i Embriologia (ESHRE) un estudi que compara els efectes dels tòxics sobre la fertilitat masculina i la femenina.

“Els tòxics químics disruptors endocrins afecten el desenvolupament del sistema reproductor masculí però no semblen afectar el femení” és el títol de l’estudi científic presentat aquesta setmana per l’Institut Marquès a l’última edició del congrés anual de la ESHRE.

Segons explica aquest estudi, les substàncies tòxiques que es troben en el nostre entorn, en l’ambient i en la nostra alimentació alteren el sistema endocrí i actuen com a hormones femenines. Es dipositen en el greix dels animals i de les persones de manera que, durant l’embaràs, poden provocar malformacions en els genitals dels fills homes i afectar la qualitat de la seva esperma en el futur. En canvi, no afectaria la gestació d’una nena, ni tampoc perjudicaria la qualitat dels òvuls.

Els tòxics disruptors endocrins en la dona es relacionen amb increment d’unes certes patologies com és el càncer de dependència hormonal: mama, ovari i tiroides però no afecten el desenvolupament de l’ovari embrionari/fetal: un major nivell d’estrògens no altera aquest procés.

Com influeix en la fertilitat masculina?

Una de les conseqüències provocades pels disruptors endocrins és l’empitjorament de la qualitat del semen. En estudis previs sobre la qualitat del semen a Espanya, Institut Marquès ha demostrat que hi ha grans diferències geogràfiques en el mapa de la fertilitat masculina amb una prevalença major d’oligozoospermia (reducció en la concentració del nombre d’espermatozoides en l’ejaculat) a les regions espanyoles amb més indústria.

I en la fertilitat femenina?

L’objectiu de l’estudi que l’Institut Marquès ha presentat en el congrés de la ESHRE és analitzar les variacions geogràfiques en la contaminació per disruptors estrogènics i avaluar si afecten d’igual forma al desenvolupament embrionari i fetal en tots dos sexes. Els resultats demostren que no afecten la reserva ovàrica, tal com explica la Directora del centre, la Dra. Marisa López Teijón: “La dona vol tenir els seus fills a una edat cada vegada més avançada però neix amb un nombre determinat de precursors dels òvuls (uns 300.000) i volíem saber si aquesta reserva ovàrica podia alterar-se igual que en el cas de l’home s’altera la qualitat del seu semen. Es van trobar diferències estadísticament significatives entre els resultats de les diferents àrees geogràfiques, però no es va trobar un patró que les justifiqués.”